1000

Un relat de: Trossets del que penso
Mil raons encara són poques.
Cada dia en descobreixo una més
per afegir-la dins al meu sac.
El meu cel s'obre a cada instant
però no per ser un àngel,
precisament.
Potser quan tornis descobriràs
que una part de mi ha canviat,
s'ha tornat gran
i que sense ales,
ha aprés a volar.
No pateixis,
a caure també m'he entrenat.
Es bo de saber
de totes les possibilitats.
De les que fan bé i de les que fan mal.
Tot fa créixer i madurar.
Sí, segur que t'he trobat a faltar
però l'experiència m'ha ensenyat
que el més primordial,
respirar,
em surt, ni que no et tingui al meu costat.
No és màgia.
És realitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer