*

Mentre el mar ens abandona...
perduts a la seva seda blava...
que els teus ulls em guiin...
fins l'espurna més llunyana...

I deixa que les onades...
guiin els nostres cors...
Alcin les nostres ales...
fugin les nostres pors...

Els somriures condueixen...
a un lloc on no sento plors...
on les mans formen mars de seda...
i els braços fan cas a la suau remor...

No hi ha prou capital al món
per pagar el sabor dels teus llavis... la textura de la teva saliva...
que forma mars dins les nostres boques...
on les nostres llengües naveguen a la deriva...