VIOLACIÓ I REBEL·LIÓ. CASTELLA I VALÈNCIA. (9-3-2016)

VIOLACIÓ I REBEL·LIÓ. CASTELLA I VALÈNCIA.

Fent un exercici d'imaginació -avise, una miqueta barroer i exagerat- podríem dir que molts castellans i espanyols tenen gravat a foc a dintre del seu cervell: "La madre patria es Castilla y le debéis obediencia todas sus hijas". Això, clar, els més cultes i refinats. La resta, autèntics i francs com ells sols, hi pensaran: "¡Qué macarras somos los de la Meseta, todas las putillas de la costa venís a chuparnos la seta!"

No sé què els passa a aquests pinxos prepotents. O estan cecs, o gaudeixen amargant-li la vida a la gent. Per molt que nosaltres, les putetes valencianes, protestem, ells hi fan oïts sords i ens escridassen ben fort: "¡Cállate, guarra cochina, amórrate al pilón y sigue comiendo minga!" No s'adonen que nosaltres, les putetes valencianes, esclaves sexuals de l'oest de la Mediterrània, tant submises durant segles, fa uns anys que hem començat a canviar, que ja n'estem fartes de tot, que ja ens reboten les seus galtades i humiliacions, i que ja ens reglota el seu semen de mascle dominant, ja siga per la figa, per la boca, per les orelles o pel nas.

Si continuen així els nostres sàdics maltractadors, si ens obliguen a seguir llepant-los la baldufa, potser que algun dia, algun dia, no molt llunyà, en un rampell d'ira, en compte de mamar-los-la amb els nostres carnosos llavis protectors, els hi retirarem i traurem -com urpes- les nostres dents, uns incisius ben lluents. Passarem de xuclar-los-la sensualment a rosegar-los-la amb força punyent. S'hi haurà acabat llavors, per ells, l'escalfor i la humitat de la nostra acollidora gola i passaran a experimentar la més insuportable fiblada, mentre els incrustem amb ràbia en la seua dura molla les nostres pales, claus i queixals.

Serà llavors quan, potser, hi caiguen de genolls, avergonyits, i ens demanen perdó per les nespres i mortificacions que ens han etzibat durant anys. Potser per fi ens proposen una reconciliació -sincera o no, ¿qui sap?-, però nosaltres ja n'estarem fins a la figa -ben endins, fins la darrera estria- d'aquests salvatges i torturadors castellans. No voldrem veure'ls ni entre la boira, ni en reflex, ni en pintura. Serà llavors quan tots junts, illencs, valencians i catalans, això és, catalanistes i catalanoparlants, agafarem el muntant, els denunciarem als tribunals internacionals i els enviarem a la merda, allà al blau de la mar. Xe, home, xe, ¡a fer la mà!


Sueca, País Valencià/Valèntia/Règnia, Marènia/Territoris Catalanoparlants/Països Catalans.
Dimecres 9 de març del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

( Últims retocs: 2016-03-15. 05.11 h. )

_______________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________


NOTA: El text anterior forma part d'un article més extens escrit com a resposta al senyor Torrente i publicat en forma de 6 comentaris consecutius (del 47 al 52) en aquesta notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ:

Encetada la campanya 'Demanem el nom oficial de País Valencià'.

[ NOTA: Campanya encetada el dimecres 2-3-2016. Notícia publicada el dijous 3-3-2016. ]


http://www.laveupv.com/noticia/18714/demanem-el-nom-oficial-de-pais-valencia

_______________________________________________________________________________


Comentaris 47, 48, 49, 50, 51 i 52. [NOTA: He desglossat l'article en 6 comentaris, per temes, amb tal de publicar-ho a la notícia de LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ. En cas contrari no em deixava. El text era massa llarg.]

Joanjo Aguar Matoses / Sueca, País Valencià, Marènia (28 de març del 2016. 22.23h)


#38 - Torrente. Tres nacionalitats. Violació i Rebel·lió. Ara bé.... el Futur. Marènia i Oceania, el Gentilici. Valèntia. Casalers. (9-3-2016)

____

Resposta i aclariments al senyor Torrente. [....]

____
____

_____________________________________________________________________________________