Perletes de Violència. ("Convivència entre un castellà i un valencià") 11-4-2016

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses


Perletes de Violència. ("Convivència entre un castellà i un valencià")


· Perletes del meu company -¡NO NACIONALISTA!- castellà de Zamora:

Fa anys, quan treballava amb el meu excompany basc, el xic de Castella em digué amb tal d'acoquinar-me: "Allí en Zamora somos muy brutos. No andamos con rodeos, como aquí en Valencia. Si en Zamora estamos de fiesta en un pub, por la noche, y oímos hablar a alguien en catalán, lo echamos de allí a hostias".

¡I aquest paio se'n vanta de ser titulat en Educació Social! ¿Però com pensa educar a la gent? ¿A hòstia pelada?

Aquesta és la primera perla, per obrir boca. La propera, no obstant, constitueix el plat fort.

Davant d'una possible invasió de l'exèrcit espanyol en terres catalanes, per arrabassar-los-hi l'autonomia i fer-los avortar un referèndum sobre la Independència, el castellà de Zamora em deia que "la intervención del ejército espanyol es completamente legal, ya que lo permite la Constitución española".

Quan jo li argumentava que això provocaria una catàstrofe humanitària, amb avions bombardejant pobles i ciutats, plenes de gent que sols hi reclamava votar, ell em contestava: "Bueno, ellos se lo han buscado. ¿Para qué tensan tanto la cuerda, con esa manía de la Independencia? Es que llegan a ser cansinos, de verdad. Si al final yo también querré que se independicen, para no tener que oírlos más. Siempre dando la lata a todas horas, en todos los medios de comunicación. Siempre Cataluña, siempre Cataluña.... ¿Y los demás no existimos o qué? Nunca veo en las noticias que aparezca mi tierra, Castilla y León. También aparece mucho Valencia, es verdad, con tanto caso de corrupción. Pero a Castilla ni se la nombra. ¿Cuantas notícias salen de Soria, o de Segovia o de Zamora? Ni una. Pues yo también quiero que hablen de ellas, como hablan de Cataluña o de Valencia".

Aquest paio no hi parpellejava el més mínim quan deia això. Respecte a una intervenció militar de l'exércit espanyol contra Catalunya i la Generalitat, jo intentava fer-li veure que, donant suport a una acció bèl·lica de repressió, milers de catalans perdrien vida sota les bombes espanyoles, que centenars d'homes i dones podien ser crivellats per la metralla, que desenes de xiquets podien jaure aixafats entre les runes.

Però ell ni s'immutà. Es quedà parat, feu un gest despectiu amb les celles i la boca, i arronsà els muscles com dient "y a mí que me importan los catalanes". La seua fredor inhumana em deixà corglaçat. Una cosa és esdevindre un "castellano seco" i una altra convertir-se en un ser despietat i sense ànima, en el còmplice moral d'una caterva d'empressaris, polítics i militars assassins. Aquests s'abraonen sempre com els grans defensors de la pàtria, el garants de la unitat d'Espanya, i mentre inciten des dels mitjans al vessament de sang, per sadollar la turba anticatalana, per baix mà, d'amagat, es dediquen a satisfer els seus propis interessos econòmics i personals, d'una manera freda i calculada. Absolutament repugnant. Les titelles i els titellaires.

Hores després, ¡ironies del destí!, em veia al mateix paio publicant coses al Facebook a favor de la solidaritat, de la integració dels discapacitats, de la lluita contra l'exclusió social, de la igualtat entre persones, etc..... Però home, ¡si a tu les persones no t'importen una merda! Si l'únic que fas es vendre't com un maniquí d'escaparata, com un producte de disseny. Utilitzes un fum de paraules boniques, sí, però només per engalipar a la gent....


· Perletes del meu company -¡NO NACIONALISTA!- andalús de Sevilla:

Aquest xic, més bròfec, autèntic i animalot que el castellà, per impressionar-me o acovardir-me barroerament, un dia se'n vantà davant meu de tindre un amic neonazi espanyolista que tenia símbols nazis o feixistes tatuats a la pell. No obstant, contràriament al que jo podia esperar, aquest andalús s'ha demostrat més exquisit i selectiu en l'expressió verbal de la repressió violenta que voldria exercir contra els catalans.

"¡Deberían matarlos a todos!", em digué l'andalús fa uns mesos, passades les passades eleccions catalanes del diumenge 27 de setembre del 2015, considerades com un plebiscit cap a la Independència.

Tot i que de vegades em parla en valencià, igual que a la gent del Mareny de Barraquetes, quan es posa en mode cafre aquest recalcitrant espanyolista li resulta impossible expressar-se en valencià. Sembla que el llenguatge feixista li naix exclusivament en castellà. Veges tu a saber per què....

"¿A tots els catalans i catalanistes, xe? ¿Què vols, clavar-nos a tots en un camp de concentració?", exclame jo, horroritzat pel que acaba d'amollar.

"¡A todos los catalanes no, hombre, que hay muchos que se sienten españoles! A todos los independentistas, quiero decir. Deberían matar a esos dos millones que han votado la Independencia".

¡Recaram, aquest paio sap el que fa! Serà un feixista espanyol, però, a diferència del castellà, que vol que l'exèrcit espanyol bombardege milers de catalans, sense distingir la seua ideologia, sexe o edat, l'andalús hi dirigeix la seua mira telescòpica únicament contra aquells catalans que li fan nossa, això és, els 'separatistes', com diu ell. Seguint el seu esquema, per tant, només caldrà efectuar una mínima quantitat d'assassinats. Dos milions d'assassinats selectius, exactament.

Un any abans, arran la diada de l'onze de setembre del 2014, també m'amollà una perleta pareguda, aquest andalús criat a Benidorm, quan l'àcid sulfúric que el cremava per dintre l'obligà a escopir-la a fora, obrint desagradablement les valves de la seua closca. Fou al voltant de la multitudinària manifestació convocada a favor de la Independència de Catalunya. Aquella que hi dibuixà una colossal 'V', de Via Catalana, de Votar, de Victòria i de lluita contra la tirania iniciada per Felip V, mitjançant una espectacular riuada de gent que omplien de gom a gom tant la Gran Via com l'avinguda Diagonal de Barcelona. Més d'un milió de persones, en total, concentrades al carrer i reivindicant pacíficament la seua llibertat.

"¡Qué a gusto lanzaría yo una bomba atómica sobre esa 'V'! Verías tú qué pronto se acaba el tema de la Independencia".

Només li contestí una cosa, que fent eixe comentari ell no es diferenciava massa dels terroristes d'ETA o d'Al-Qaida. Se'm va riure a la cara.


· Perletes del meu excompany -¡PA' NACIONALISTA, YO!- basc d'Irun:

A aquest xic caparrut, ho sent, però tot i fartar-se de dir "para nacionalista, yo", "para nacionalista, yo", mai no el vaig sentir amollar cap frase de caràcter violent ni amenaçador. ¡Veges tu, el basc! És més, per no parlar de violència, no parlava ni del terrorisme basc d'ETA, ni de l'espanyol dels GAL, ni de la repressió franquista, ni del terrorisme islamista d'Al-Qaida.... En aquella època, per cert, allò de l'ISIS, el DAESH o l'Estat Islàmic encara no s'havia inventat. O no ens havia arribat....


Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs: 2016-04-19. 11.20

____

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

190754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).