Viatge a l'orígen del verd

Un relat de: bocidecel

Cotxe fins a Barcelona, companyia, retrobament, una estona per a gaudir.

De Barcelona a Olot. Lentament vas sortint de la gama de grisos enteranyinats, marronosos i blaus cel apagats per endinsar-te en una amplitud de color que esborra el gris de la carretera.

El color s'apodera de la mirada poc a poc, a mesura que s'eixampla el camp visual. A la vora, verd intens amb esquitxos precisos d'un vermell enlluernat.
Al voltant, un ambient reposat de verd encès, verd llima, verd lluent, verd fulla, verd lloro, verd ampolla, verd gris, verd maragda, verd groc, verd fosc....

Intento memoritzar totes les tonalitats per descriure-les. No trobo prou paraules per definir-ne tota la gama. Sembla impossible que només un color tingui tanta diversitat de matisos.
Per això, un viatge llampec amb un motiu concret, es va transformar en un viatge a l'orígen del verd.

A Olot, trobada amb antics companys, acollida tendra i afectuosa i massa aviat, comiat.
Tornada de nit cap a Barcelona i de Barcelona al Baix Camp.

Avui miro el paisatge llunyà, aquí no han arribat moltes d'aquestes tonalitats. Aquí ens vam quedar amb els tons blaus clars o encesos i la gama de grocs i ocres amb pinzellades verdes bellugadisses i inquietes, embolcallats tots pel xiuxiueig o xiuladissa del vent.

El verd es va originar a la Garrotxa i només en van deixar escapar les tonalitats sobreres.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    famdemots | 11-01-2009 | Valoració: 7

    Molt colorista.

  • Pictòric,[Ofensiu]
    Naiade | 22-06-2008 | Valoració: 10

    T'he descobert pel comentari del meu últim relat, i m'ha agradat la teva interpretació, és exactament el que volia transmetre.
    He volgut saber de tu i de seguida m'ha cridat l'atenció aquest relat tan pictòric, jo també em fixo amb els colors quan viatjo, de vegades penso que és perquè m'agrada pintar.
    M'has fet passar una bona estona imaginant aquest quadre abstracte em predomini de verds.
    Aniré lleguin-te més, ja que m'ha agradat el teu estil, que intueixo similar al meu.

    Una abraçada