Vent

Un relat de: 686868

Com el vent que xiula,
jo també vull xiular,
doncs el vent és felíç,
perquè té amb qui jugar.

Juga amb les terres i amb els arbres,
amb les vinyes i els sembrats,
esperant fer la guitza,
per a poder-los tombar.

És més fort, és més fluix,
però no es cansa de jugar,
com t'ho he de dir,
que potser fas patir?,.

No ho pots pas comprendre,
ets només quelcom,
que fa el que li diuen,
sense saber el perquè.

No támoïnis massa,
no pots pas fer res,
dons la teva missió és molt agra,
i el teu destí molt fosc.

Comentaris

  • HAS DE SEGUIR[Ofensiu]

    Continua escrivint a relats, sempre hi trobaràs letors i comentaristes, aquest poema es bonic i fresc, com el vent, segueix!

  • Potser...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-09-2006 | Valoració: 10

    ...voldries ser com el vent i allunyar-te del que t'impideix ser del tot feliç. O tan sols voldries tenir la força del vent per apartar el o a qui t'amoina?
    En fi, benvinguda a relats i una abraçada.

l´Autor

686868

1 Relats

2 Comentaris

705 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor