Venjança

Com cada matí es va vestir amb silenci. Com cada matí va baixar les escales fent grinyolar els esglaons de fusta que estaven molt gastats. Es va preparar un suculent esmorzar sabent que aquell potser seria l'últim que es prendria. L'Oriol , la seva exparella havia fugit amb la seva millor amiga en algun racó de món en una ciutat perduda. Es va assabentar, per uns amics comuns, que tornaven.

Amb un somriure trist va acaronar la fulla lluent del ganivet i amb un somriure més trist va pensar en els moments més feliços que havia passat amb l'Oriol va sospirar i va tornar a pujar per les velles escales i va entrar al quart de bany i , mirant-se al mirall, es va preguntar si podria fer el que volia fer. Matar a la parella per apagar la seva set de venjança.

No sabia quan li havia agafat aquella dèria, només sabia que per seguir amb la seva vida havia d'eliminar el passat. Per eliminar-lo calia matar. Calia matar? Havia de fer-ho? Si ho has de fer. Li deia una veu interior. Van començar un fort debat. Perquè? Per seguir amb la teva vida. És necessari? Ho és. No! Sí! No! Sí!!

Finalment, aquestes reflexions van quedar tacades per la sang.