Vas dient que no, però el vas suportant

No suportaré una situació així ni un minut més.

Quina frase! Moltes vegades, quan estava baixa, hauria servit per cridar i picar contra una paret (si podia ser que fos d'estucat venecià de color ataronjat) i qui sap si s'obriria una escletxa en el cap o en el mur, ambdós durs. Sort -i és sort saber de la sort, havia entès, per més que no sempre es traduïa en un aplicar-la bé i prou- que no havia de servir de queixa. Puta queixa de què? Tanta gent podia contaminar tanta altra si començava a explicar les penes que, no fotem, se les havia procurades, més les que s'hi havien afegit o desencadenat, que tot és causa i efecte i adossa-li els regalets del fat, incansable i entretingut com ell sol, que no li cal ningú i que disposa de tothom.

L'havia de tenir ben present, la frase, aquella dona tan tan tan rara. Ja li agradava. Sabent que li costaria unes quantes altres vides. De fet, l'actual la tenia i no la tenia: estava a mitja resurrecció. Aleshores imaginava les cares de qui ho llegís i li venia un somriure murri que li relaxava la musculatura facial. Sí. Aquell somriure amb matís picardiós era un dels que volia no perdre mai. Tot i que el més important era el que partia de l'ànima, és clar.

Tenia ganes de riure i aquella era una més que magnífica manera de sobreviure als no-minuts més.

Va començar a navegar pel youtube i si en les properes hores plovia seria degut a ella, que cantava d'una manera inetiquetable. Això sí: amb intensitat des del baix ventre, que és sanació. No haurien suportat ni un minut d'escoltar-la acompanyant-los ni l'Armstrong, ni el Mercury, ni la Trinca, ni la Tyler, ni la Gaynor, ni els Platters, ni els Police, ni U2, ni l'Snatam kaur fent-li malbé el 'Mother's blessing'.
Escriure-ho l'enriolava i omplia un minut que calia ampliar i que es fotessin tots.

No suportaria ni un minut més no poder no gaudir d'aquells minuts un minut i un minut i un minut més. Invertia el patetisme! Es va autopetonejar per felicitar-se.

Però...com podia dir la lletra de la Snatam 'haz de tu mente el abèejjoorrou', com podia convidar el cervell a ser el que era? Hahaha, així 'todos los errores son purificados'...li va venir per enfotre's...ui ui ui, purgatori segur! No salvaria cap ancestre, així. Hahahah. Potser una tirallonga d'avantpassats feien cua per l'eternitat... depenent d'ella? Quines penques l'herència, kàrmica i/o biològica! Podien bé sobreviure en la dimensió que eren mooooolt minuts aquella situació de treu-me les castanyes del foc...quines galtes! Què caram significava 'como el gavilán encuentra la gota de lluvia y prospera'? Qui sap si se li feia un tel en un ull, a l'au. Com esbrinar-ho si no era tornant-se un ser alífer i constatar-ho visitant-la? Veuria alguna llum?

No suportaré una situació així ni un minut més.

I tant que no! Inaguantable que una idea fugís o una altra la colgués i anar apareixent capes i el relat...què esdevindria? Una ceba de Figueres?

S'havia proposat de crear-lo amb l'enumeració d'una tirallonga de situacions de minuts ofegaires i va i es lia a deixar-se anar amb les lyrics de famoses glòries, potents, energia que requeria.

Aleshores...què? On és la llista? Vas massa penjada!

No suportaré ni un minut més que m'intimidis, coi de 'jo' emprenyador! Serà si em dóna la gana i si no ho suportes t'hi fots fulles i tic tic tic tac minut va minut ve i demà serà un altre dia.

Aquella lluita formava tanta part de tot que no suportaria que de tant en tant no li ocupés un minut.

No podia fallar-se a ella mateixa. No quedava ningú més.

-D'acord, vomito:

-No suportaré ni un minut més una situació així, va pensar una prostituta malpagada i malalta que enviava diners als seus fills i pares a...
-No suportaré ni un minut més una situaicó així, i respirava entretalladament el fumador de molts paquets al dia, mentre el conduïen a l'hospital amb els pulmons d'un negre que el sutge envejaria, més el regalet que comportava...
-No suportaré ni un minut més una situació així, s'estressava el que havia de fer l'examen de conduir, nerviós de caràcter, que no li convenia aprendre a conduir...
-No suportaré ni un minut més una situació així, plorava d'amagat la mare d'un adolescent contestataire i violent, com el seu pare, mentre dissimulava amb maquillatge uns blaus d'un to massa fosc...
-No suportaré ni un minut més una situació així, i tancava els ulls i resava mentre el mar envestia aquella ni-embarcació que fugia de la guerra cap el desconegut..
-No suportaré ni un minut més una situació així. I aguantava, enfortint una tristesa perpètua, aquella persona que vivia de les aparences...
-...
-....




*****
ELS COMENTARIS DE LA JUTJESSA (jovincdunsilenci):

És aquest un relat dur, sorprenent i prou més complexe del que podria semblar a primera vista. Mena l'ha dividit en dos apartats clarament diferenciats, tant pel que fa al seu significat com pel to narratiu emprat per l'autora.

En el primer paràgraf es parla única i exclusivament d'una persona, que si, a primera vista, podria semblar intoxicada per algú altre o alguna altra cosa, no és el cas. L'autora la converteix en el paradigma pur i dur de l'autointoxicació. Fent servir una prosa quasi com de jutgessa que pontifica, molt rica quant a registres de tota mena de Mena, ara m'enfade, ara burleta, ara provoque, ara apunyale, i frases tretes de context, que poden induir un poc a la confusió, però que jo crec que busquen aclarir-enrarir, desconcertar, jugar inclús, a rebolicar-rebotar a qui llegeix, remenar alguna cosa dins del lector.
Ella comença, i d'ací la pertinença del to emprat, citant la frase no suportaré ni un minut més una situació així, i diu: Quina frase!
I és a partir d'aquí, que comença a construir un personatge com si el destruïra. En realitat construeix un esperpent, des de la base de la ràbia i el rebuig que la dona li produeix. Ara que sabem que el cervell és plàstic, doncs apareix una estrafolària mutant amb un cap ben dur, que voldria, en moments baixos, apunyalar parets, que està penjada i ho sap, però… i la comoditat i l'egoisme, i la seguretat que s'esdevé de no voler canviar? Si no és que no sàpiga: és senzillament, que es viu molt bé amb la sort que no sap aprofitar, amb les rendes dels seus morts, anant i venint a i de youtube, confeccionant una llista… de la compra? Doncs no, perquè està sola i no la suporta ningú. Ella s'ho ha buscat. Llista de lyrics, diu Mena, un destrossar cançons, escrits, que necessita i desvirtua, rara com és, la veu que li surt del baix ventre… I d'açò a allò, les velles glòries… No sé… Potser no li quedaran forces per apunyalar cap paret: ja l'has ben apunyalada tu, no creus?

Segon paràgraf: un vòmit, que a l'autora li surt, potser també, del baix ventre. Deixem aquesta deixalla inaprofitable, rara, confeccionant bes a saber, desvivint i des-contant el seu temps, els seus no minuts, i fixem-nos amb aquesta altra gent que no s'inventa falsos patiments, que no descrea, sinó que verdaderament pateix. Ells mereixen una vida millor que la de la dona rara, però, tot i sabent que no podran suportar ni un minut més una situació així, unes voltes la suporten perquè no els queda altra, i d'altres pugen a un vaixell, també perquè no poden triar i volen salvar-se, sense ni tan sols saber si arribaran a l'altra vorera i xafaran la terra. Hi ha una frase al relat que m'agradaria destacar: no suportaré ni un minut més una situació així, i tancava els ulls i resava mentre el mar envestia aquella ni-envarcació que fugia de la guerra cap al desconegut.

Crec que és un relat extraordinari i molt ben portat. Ara bé, a mi no m'agrada com has desautoritzat un personatge, com l'has ofegat sense pietat. No obstant, també t'ho dic: el que a mi m'agrade o no com has treballat una part del contingut, que no el continent, no afecta en res la qualitat del relat. Una altra cosa que trobe important és el fet que no has volgut contrastar la negativitat del personatge amb un altre de més positiu, sinó que oposes a aquest egoisme individual, que no disposa de temps per a la botiguera ni per ningú que no siguen ells mateixos, la gent que ha de bregar cada dia amb tantes i tan diverses soledats, amb els maltractaments, amb tanta indecència com estem acostumats a escoltar, veure, llegir...