Cercador
Vas arribar del no res, i ara ets el meu tot.
Un relat de: Ayla_11- Compartir:
Vaig arribar a la conclusió que totes les persones tenen aquest punt feble, aquest que et fa somriure i plorar alhora, aquell que et mata amb la seva mirada i et fa viure amb el seu somriure, aquell amb que sempre ho vols tot però no sempre demostres res, aquest que només amb una abraçada t'obre el cor ... ¿I això és un punt feble? Suposo que en aquest cas el meu punt feble ets tu. T'he plorat, i t'he fet plorar ... T'he fallat una vegada i una altra... tu m'ho perdones tot i tot i així jo encara no m'adono que t'importo... i sola, segueixo plorant per alguna cosa que no tinc... segueixo plorant amb els records a les mans... segueixo plorant com l'aigua que s'escapa entre els meus dits, com si res...
I es que vas arribar del no-res, i ara ets el meu tot.
I es que vas arribar del no-res, i ara ets el meu tot.
Comentaris
-
Llàstima..[Ofensiu]McCampbell | 08-11-2013
Suposo que la part dolenta d'aquest relat és el fet de sentir-m'hi identificat.. Que hi farem! Molt ben escriit!! ^^
-
Els contraris inevitablement piquen en la 'suma' de cadascú[Ofensiu]Mena Guiga | 04-11-2013
Tenim bondat i malesa (en tants per cent, i si pot ser controlable, millor, el que no és bo que es manifesti però que per algun motiu existeix).
I, sí, hi ha el 'arribar del no-res' i no és casuaitat: és destí. Duri o no, sigui passatger o estable, per algun motiu s'esdevé.
I anar treient conclusions, no fos cas.
Benvinguda a relats!!!!
Mena (i et convido a participar el minirepte 'L'oblit' que hi ha al fòrum, si ho sents, si et ve de gust, és clar!!! :D) -
Ho fas realment be![Ofensiu]A_Genis20 | 04-11-2013 | Valoració: 9
Impresionant, has pensta mai en dedicart.hi, moltes felicitats per aquests relats tan ven redactatas, anims i endavant!