Un camí que pot perdurar una eternitat

Estem els dos, sols, un davan de l'altre. El silenci perdura, mil imatges passen per davan dels meus ulls, mil idees, mil paraules, mil emocions, mil sentiments... Pero res, no hi ha res que em faci parar de mirar-te, i... em somrius. El mon es gira, el temps es para, la gent s'atura, nomes som dos, simplement tu i jo. Involuntariament ens anem acostant, els nostres peus caminen alhora, ens trobem, la meva mirada segueix del teu pit fins arribar als teus ulls. No se com reaccionar, estic nerviosa, es un moment tens pero màgic, petit pero genial, difícil pero únic. Les teves mans s'eleven fins arribar a les meves cuixes i suaument deslliçen damunt de la meva pell fins arribar a la cintura. Dos cossos nus que s'abraçen, que els seus cors bateguen coordinats, a compàs, a ritme d'alguna cançó que mai s'acava... El mon no ens importa, quan estem els dos sols res es mou, res es velluga... Poc a poc, sense sentit ni raons, els nostres llavis es toquen, suaument, i es van humitejant, son com dos gotes d'aigua, que sense motiu es troben i deslliçen sense pressa per un camí únic, un camí encara no creat, un camí que els ha portat el destí, un camí que pot ser molt curt i que en uns instants hagi acabat, o un camí que pugui durar tota una eternitat... La teva boca es separa de la meva, i molla va fent petits petonets rodejant el coll mentres jo, relaxada i sincera et vaig sussurrant a la orella la paraula, aquella paraula que et fa sentir especial, tant si la dius tu com si te la diuen, la paraula que te molts significats diferents i que tothom pot interpretar-la de la seva manera, una paraula difícil pero alhora senzilla... T'estimo
Es llavors quan obres els ulls i et dones compte de que tot ha canviat, ho potser no, putser tot segueix igual...
Es llavors quan et despertes i penses que els somnis, somnis son, pero tots, absolutament tots es poden arribar a fer realitat.