Una vida que junts val la pena viure

És un poema preciós. El títol ho diu tot.

Destaco la frase última:

"si la bellesa i l'eternitat
em deparen el teu ésser."

Em semblen unes paraules molt tendres. T'encoratjo a seguir per aquest camí... buscant la bellesa i potser trobant el teu propi camí.

Records del llampec.

Com intuïa la tria d'en Francesc Arnau, podia endevinar també l'elecció de la Thaïs. Més que res per la temàtica de la seva obra poètica. Melangiosa, anhelosa i esperançada. La seva visió de l'escultura de Canova és la de Psiqué (o Psyché, si es vol ser purista i esgarrapatruites/llepafils/primmirat).

El que més m'ha agradat: la tercera estrofa, que lliga amb la segona d'una manera tan aparentment inconnexa que s'evidencia (encara que no hi és) la presència de l'anhelo que endega el quart vers de la segona estrofa. I la primera estrofa, amb les repeticions sintàctiques del vull. Exquisides.

Construcció típicament thaïsiana, la del poema de tres estrofes. Resultat excel·lent: senzillesa però sentiment.

Gràcies, d.