Una trobada 'especial'

Un relat de: Laura Gomez

Arribo quasi sense temps, ell m'espera fora, però jo no vull arribar, no se com fer-ho per perdrem, per que al fons del meu cor es el que desitjaria, perdre'm; perdre'm i no tornar a pensar-hi més, no haver de tornar tenir aquest sentiment que m'oprimeix l'ànima.

D'altra banda, tinc una sensació d'alegria que em desborda, avui em trobaré amb el Marc, tinc tantes ganes de veure'l...

Al fi arriba el moment, i el veig venir pel passadís; sento com tot el meu cos s'accelera, quant ho desitjava, quant desitjava abraçar-ho, i menjar-me'l a petons...encara que sóc conscient que aquesta vegada només disposem d'uns minuts, i després ens haurem de dir adeu (com sempre).

Passats uns segons, ja estem a un racó, i encara que som al mig d'una multitud, em sento en l'intimidat, es com si no hi hagués ningú al nostre voltant; ell em té abraçada, i puc sentir com els nostres cossos volen més, més del que en aquests moments ens podem oferir l'un a l'altre; mentre ens fem petons la meva ment es a una altra banda, recordo l'anterior vegada en que vam estar junts, recordo com la seva pell acariciava la meva, recordo com els seus llavis havien recorregut el meu cos, recordo com el seu sexe s'enfonsava al meu, i com el meu cos es sotragava sense remei, rendit al meu goig...Però penso que es millor no dir-s'ho, no escalfar encara més la situació...
Al cap de mitja hora ens acomiadem, i cadascú ens en anem pel nostre cantó, i encara que jo m'haig reunir amb "l'altre", se que ja no podré oblidar aquest moment en tot el que resta de dia...


Comentaris

  • molt entretinguda[Ofensiu]
    Linkinpark | 14-03-2005 | Valoració: 9

    és curta, bon ritme, amor.... Està molt bé. Ets bo/na!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Laura Gomez

6 Relats

11 Comentaris

9379 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71