Omples el meu cor

Des de que et conec sempre m'omples el cor; les teves rialles alegren tota la casa quan arribes els caps de setmana, els teus petons em reconforten després de tota una setmana sense puguer abrasar-te, i encara que de vegades em fas empipar no imagino com seria no veure't més.

Tots i que no siguis meu, jo et sento com tal, perquè t'he cuidat com s'hi ho fossis; t'he canviat els bolquers quan eres molt petit, i els llençols una mica més gran, t'he llegit contes, i cuidat quan eres malalt, però sobre tot sempre t'he estimat.

Encara que ja fan alguns anys que ens vam veure per primer cop, recordo com si fos avui aquell dia, primer vaig sentir la teva veu i les teves rialles, i després vas passar al saló on era jo, no sabia que dir-te...Era nadal, i vas estar uns dies amb nosaltres, no em parlaves directament, però jo ho entenia, eras molt petit i no sabies que pintava jo allà amb el 'teu papa', fins que un dia va sorgir el miracle, et vas dirigir a mi, i em vas somriure, estaves malalt, i eram al hospital, el pare i la mare havien sortit a parlar fora, i nosaltres estàvem sols a la cambra, em vas preguntar que si no t'havia portat res, i la veritat es que era el primer cop en cinc mesos que no portava res per tu quan anava a veure't, per que aquell dia havia sortit correns del treball per anar a l´hospital, i ni tan sols havia caigut en això...Després d'aquest dia, vam començar a passar temps sols, a jugar, a fer manualitats... i avui en dia, 'me guanyat ' ser qui et porta a coll al llit quan ets a casa, a la nostra casa. Així que tot el que puc dir es que mai estimaré a ningú com ho faig amb tu.

T'estimo petitó!!!!