Una poma compartida

A casa tinc una habitació que està amagada. Hom diria que no és una habitació, és una part discreta de la gran habitació que tinc com a estudi. Allà, a l'habitació, tinc una tauleta, feta a imitació d'una columna grega, on hi ha sempre una poma vermella. Tan vermella com la sang. La canvio cada dos dies. M'agrada que sempre tingui la pell jove i tensa, fresca i apetitosa.

Ens havíem creuat pels passadissos un parell de cops. Ella sempre em mirava intensament, però no havia fet cap gest ni m'havia dit res. Però em posava calent, molt calent. Tan calent que, a vegades, després de creuar-me-la, havia hagut d'anar als banys a fer baixar l'erecció, que era notablement visible. I un dia vaig tenir una oportunitat que no vaig poder, saber o voler desaprofitar.

Plovia. Ningú s'havia esperat la tempesta. Un xàfec d'aquells de tardor que arriben com per art de màgia i marxen amb la mateixa màgia que els ha portat. Vaig mirar cap a l'entrada. Ella era allà. Parlava amb una amiga, que marxava entre el xàfec amb un diari al cap.

- No, en Lluís arribarà d'aquí un moment.

La seva amiga se la va mirar amb llàstima i li va dir adéu mentre l'aigua mullava el diari que cediria moments més tard.
Vaig arribar a l'entrada en el mateix moment en què li va sonar el mòbil. En Lluís no arribaria. La seva mirada es va tornar una mica opaca i feia que sí amb el cap. Llavors, vaig veure l'oportunitat que m'oferia el destí i vaig decidir llençar-m'hi de cap.

- Puc ajudar-te?

Va penjar el mòbil de sobte. Em va mirar radiant i va dir que sí. Que si li podia fer el favor d'acompanyar-la fins a la parada de l'autobús. Vaig fer que no amb el cap.

- Si et porto, et porto a casa teva.

Sota el paraigües, ella s'aferrava al meu bras per tal de no mullar els apunts. Un paraigües petit, compartit entre dos. Quan ens vam ficar al cotxe, vaig veure que alguna cosa queia de la butxaca de la seva jaqueta, però vaig pensar que eren imaginacions meves.

Però no. En arribar a casa seva, després d'un viatge en cotxe ple de prudència i d'excitació, vaig descobrir que el que havia caigut eren les claus de casa seva.

- Merda, i fins a la nit no arribarà ningú...

- Pots venir a casa meva a passar la tarda, si vols.

Primer va restar quieta, amb la mirada fixa en un racó. Després va girar-se i em va dir:

- Si em pots oferir alguna cosa calenta... Em moro de fred.

Això em va fer pujar la temperatura. Molt. Vaig fer que sí amb el cap i va tornar al cotxe. No vivíem gaire lluny l'un de l'altre. El viatge va ser força curt. Vaig donar gràcies a Déu. Estava a punt d'explotar.

Vam entrar a casa. Naturalment, no hi havia ningú. El meu estudi, la meva gran habitació (l'anomeno així carinyosament) estava perfecte. Sóc una mica maniàtic amb això de l'ordre i la neteja. Aquell dia, la mania va anar molt bé.

Va treure's la jaqueta, mig xopa, i va seure al petit sofà mentre jo preparava te per als dos. Em mirava tota l'estona, seguia tots els meus moviments: com ficava l'aigua dins la tetera, com encenia el foc, com ficava la tetera al foc, com buscava dins els pots de vidre el te.

- Quin t'agrada més? Verd o vermell?

- Vermell, si us plau.

Després de ficar les fulles de te vermell dins la tetera, vaig anar un moment al bany. Necessitava relaxar-me. No vaig poder. Abans de començar, vaig escoltar com s'obria una cortina. I només hi ha una cortina a casa meva, la que separa la petita habitació de la resta de la casa. Em vaig quedar parat. No pensava que anés a descobrir-ho. Davant seu, el llit, amb els llençols negres, de seda, suaus, que conviden a tumbar-se sobre el llit i a gaudir de la seva suavitat.

La vaig trobar just com l'havia imaginat dins les meves fantasies eròtiques més secretes: sobre el llit, estirada, acariciant els llençols com si toqués quelcom maravellòs.

Realment, aquella imatge somiada nit rere nit feta realitat, va deixar-me sense respiració. Em va mirar als ulls. Semblava una nena petita que havia fet una malifeta. Després va resseguir el meu cos amb la mirada i va somriure en veure com la meva erecció encara estava allà i ara lluitava amb més força que mai per sortir. Va seure al llit i va anar directa a descordar-me els pantalons per veure fins a on era capaç d'aguantar. Lentament, va baixar els calçotets i va veure el meu penis, erecte, a pocs centímetres de la seva boca. I, mentre em mirava, el va ficar dins la seva boca. Hi dibuixava formes amb la seva llengua mentre xuclava, xuclava i xuclava. Vaig veure com una de les seves mans baixaven cap al seu sexe, que devia estar a punt per a ser penetrat. Vaig retrocedir i la vaig estirar al llit. Sota el coixí del llit hi havia un preservatiu. Me'l vaig posar ràpidament. Volia penetrar-la, volia fer-li sentir tot el que havia estat amagant dins meu. Tota la passió, tot el descontrol. Tot el que ella em produia. Ho vaig fer amb calma. Volia veure com el meu penis s'inseria en ella i mirar-la a la cara. Vaig escoltar un gemec de dolor i, quan vaig empènyer per a ficar-la fins al fons, un de plaer. No volia parar. No volíem parar. El seu cos em demanava més. La molt bacona ho volia tot: el nostres cossos es movien a un ritme frenètic, respiràvem entrecortadament, gemegàvem morts de plaer.
Em va fer sortir i va agafar-me el penis amb les mans i el va ficar entre els seus pits.

- Corre't, corre't...

No vaig parar fins a còrre'm sobre seu, just com ella volia. Però no es conformava amb això. Va continuar. Va fusionar els seus llavis amb els meus mentre agafava la meva mà i la ficava dins seu. Els dits lliscaven fàcilment i el seus cos electritzat pel plaer em va portar de nou una erecció. Es va posar sobre meu i em va dir:

- Crec que hauries de treure'n més, de preservatius...

Em vaig canviar el presenvatiu i vaig agafar un nou que em va col·locar ella amb molta delicadessa. Em va fer seure al llit i es va posar sobre meu. Llavors va veure la poma. La va agafar. Em va mirar i em va dir:

-La vols?

La va mossegar un cop i el suc li va regalimar llavis avall. Es va seure sobre meu i, mentre ficava la meva verga dins seu, mentre em mirava, va apropar la poma als meus llavis i em va demanar que la mosseguès, va moure's fins a fer regalimar el seu sexe, fins a fer-me treure tot, mentre mossegàvem la poma. Una poma que va caure a terra en el moment en què vam arribar al nostre límit. Una poma que va segellar un secret d'una tarda plujosa.

Una poma compartida.