Cercador
Un regal i prou
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
És el dia de Reis i en Guillem, que ja sap qui són, es desperta, ni es posa la bata encara que el fred pica, excitat com se sent, perquè la calefacció no es dispara allà les set del matí com abans i no pas per avaria. Vola escala avall i arriba al menjador. Encén el llums -de quatre bombetes un va una, tampoc cosa de mal funcionament- i va directe al que considera que toca i que es mereix. Darrere d'ell ja hi ha els avis i els pares, que se'l miren somrient. Obre un paquet petit. És un i-pad, una de les coses que havia demanat. Val 350 euros.
-On són, els altres regals?
Retreu. Ell és el nen, el centre, i li pertoquen. Per més que els pares estiguin a l'atur i hagin hagut d'agrair l'acollida dels avis materns, que viuen d'una única pensió. L'àvia està malalta i el preu de la medicació és usurer.
Aquells dies d'àpats suposablement suprems els viuen amb productes de baixa qualitat i baix preu, com la resta de l'any. Amb una petició interna: tenir una bona loteria en la salut, base per a una pobresa suportable.
En Guillem i els seus onze anys i l'egoisme excusat en la tradició.
-Això no són uns Reis!
Llença l'aparell a terra, irat.
S'ha d'anar en compte a l'hora de criar reis i reines. Tard o d'hora passen factura.
-On són, els altres regals?
Retreu. Ell és el nen, el centre, i li pertoquen. Per més que els pares estiguin a l'atur i hagin hagut d'agrair l'acollida dels avis materns, que viuen d'una única pensió. L'àvia està malalta i el preu de la medicació és usurer.
Aquells dies d'àpats suposablement suprems els viuen amb productes de baixa qualitat i baix preu, com la resta de l'any. Amb una petició interna: tenir una bona loteria en la salut, base per a una pobresa suportable.
En Guillem i els seus onze anys i l'egoisme excusat en la tradició.
-Això no són uns Reis!
Llença l'aparell a terra, irat.
S'ha d'anar en compte a l'hora de criar reis i reines. Tard o d'hora passen factura.
Comentaris
-
Publicat al NADAL DE CONTE[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 09-01-2015 | Valoració: 10
http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1089
Gràcies -
Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 05-01-2015 | Valoració: 10
Ens agradaria fer un ‘suplement’ del NADAL DE CONTE, i publicar CONTES DE REIS
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436607 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com