Un nou alè d'enamorança

Un relat de: Elisia

Amb el primer cop d'ull vas fer teus els meus somriures.

Als cinc minuts t'hauria robat cinc petons.

A la mitja hora somiava entremeliadures de sota faldilla.

Amb els darrers glops feies trontollar les meves creences ermitanes.

I abans d'acomiadar-nos, hauria dat el que fos per capbussar-me al teu dintre. Per recórrer el teu cor, els teus anhels, els teus somnis i les teves pors. Per conèixer què et fa plorar i per què, per trobar què et fa riure. Llegir-te tota per dins, resseguint-te amb l'ànima.

El teu petó de comiat perfumat i formal, va pintar-me les galtes d'alegria i el cor d'enyorança.

Amb l'orgull del teu aroma arrapat a la pell, que m'enterbolia el seny cada cop que girava la testa, vaig enfilar el que havia de ser el meu següent camí.
Tant encisada passejava amb aquella flaire, que de poc més no escridasso una pobra senyora, només perque en depassar-me el seu perfum havia provat de confondre's amb el teu.

M'agradaria saber l'etiqueta que m'has posat. Un paper reciclat amb quatre frases de guió i tres acudits al marge? Un pergamí en llengua estrangera mandrós de ser traduit? Un bloc de notes oportú però insípid? Una carta de color i perfum desgavellats? Un paper d'embolicar empalagós? Un bitllet de metro obsolet que es ressenteix a deixar la butxaca? O un full blanc i lluent, on enmig de somriures i gest seriós has pensat que hi vols escriure?

T'he enviat un missatge xiroi aquest matí. La teva resposta, també divertida, ha conseguit fer un tomb al meu dia, que duia nuvolades i prometia tempesta.

Que en sóc d'enze. Ja m'he tornat a enamorar. Tot just construit un amor ferm i enjogassada en un altre. Sembla que aquest any no celebraré l'estiu. En poc més de quatre mesos ja porto una tardor, restes d'hivern i dues primaveres.

Enfilem doncs la nova clatellada. Tornem-nos a delir per un somriure, a desitjar una trucada. Tornem a esperar que els seus ulls ens parlin a la propera trobada.
Tornem a esborrar les quatre beneiteries que pensàvem saber i tornem a aprendre a estimar.

Comentaris

  • un relat...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2006 | Valoració: 10

    ple de psicologia i pedagogia humana...
    Amb intensa llum poètica has dibuixat el camí humà en l'amor: l'enlluernament, la soletat, l'esperança... Proves per trobar a la fi una estabilitat emocional, passes de pràctiques amoroses... perquè res és definitiu i stem madurant sempre.
    Tens una gran riquesa de idees i d'originalitat.
    Una abraçada!