Un moment o altre

Sortia de bòlit de la feina perquè havia d'anar a una llibreria que li venia de camí i que tancaven a 2/4 i no sabia si hi arribaria a temps ja que el rellotge automàtic del canell mai no li marcava l'hora exacta. Després de cada mes de trenta dies havia d'actualitzar la data i encara que hi esmercés només dos o tres minuts ja no sabia posar-lo a l'hora. Havia de recordar si el mes anterior l'havia sincronitzat amb el rellotge de la farmàcia que indicava ben bé quatre minuts més que el rellotge del panell de l'ajuntament o havia avançat les busques per no arribar tard a les reunions que tenia programades. Durant un temps s'havia fixat en el rellotge del campanar de l'església però últimament li feia l'afecte que estava parat o que fins i tot anava enrere.
El fet és que va arribat que el llibreter, d'aspecte jove i amb barba retallada, s'estava al carrer mirant amunt i avall com passava la gent. Amb to de pregària, fluixet i expectant, va demanar si estava a temps per comprar un llibre que el perdonés però que li havien fet un encàrrec i que sempre havia d'anar a deshores. E llibreter, contràriament al que li havia passat altres vegades en situacions semblants, va atendre les seves peticions; semblava un home tranquil i adoptava un posat relaxat que es reflectia en una prosòdia serena en oposició a la del noi, al qual li sorgien les paraules a batzegades. El noi volia anar per feina i, sense preàmbuls, va demanar un llibre original per a un noi adolescent que no li agradava massa la lectura però que la seva dona s'havia entossudit a regalar-li aquell objecte de cultura per si de cas.
Van anar repassant les prestatgeries que hi havia a la paret de l'esquerra. El llibreter comentava cada col·lecció d'una manera acurada de tal manera que li venien ganes de comprar gairebé tots els llibres. De reüll, anava mirant, al fons, unes plantes curioses que entreveia entre les columnes. Les il·luminaven les últimes clarors del capvespre que entraven per la finestra d'una paret que donava a un patí interior. El llibreter seguia relatant les virtuts dels llibres. Semblava que els havia llegit tots i això creava un cert neguit al noi que es preguntava d'on treia tan de temps. Es va adonar que el rellotge que penjava d'una de les parets tot i funcionar marcava mitja tarda; va pensar que allí semblava que sempre es visqués a les tranquil·les hores de les tardes estivals.
En aquell punt, va sentir la necessitat de guardar-se el rellotge a la butxaca; ja no trobava tan urgent arribar corrents a casa havent passat pel súper a comprar alguna cosa feta per al sopar i atendre les obligacions familiars; la dona segur que s'espavilaria amb els nens si arribava un pèl tard. Gaudia del ritme lent que l'anava envoltant i s'apoderava del seu ànim. Unes paraules van calar al fons de la seva ment: "ara t'ensenyaré una col·lecció, la més original de totes, però poc adequada per a un adolescent ja que requereix temps i dedicació". Amb daler, va seguir els passos pacients del llibreter que es dirigien a aquelles plates que, malgrat que ara només estaven il·luminades artificialment, lluïen de manera molt especial.
En penjaven desenes de fruits esfèrics com d'atzabeja i en comptes de test i terra s'aguantaven i s'alimentaven d'un llibre obert. Li va dir: "escolta" i va picar lleument amb les ungles un d'aquells fruits. Es va sentir una metàfora. Va tocar un altre fruit i s'escoltà una paraula de so bellíssim. Anava tocant fruits d'una mateixa planta i tot el que donaven aquells fruits era agradable de sentir. El llibreter es va avançar a les seves preguntes explicant-li que li resultava estrany que aquella col·lecció, que feia un any que estava a la venda, no hagués tingut més èxit, que potser era una mica cara però que valia la pena. Es va lamentar del poc ressò dels mitjans de comunicació per tot allò que fos cultural.
Va explicar al noi que aquells llibres podien durar moltíssim però que calia una certa dedicació. Després de tres o quatre dies amb el llibre obert, creixien el tronc i les fulles de la planta de formes diverses segons el contingut del llibre. En una primera etapa, la planta absorbia les millors paraules i frases del llibre i les transformava en fruits negres i brillants que duraven un parell de setmanes. Si no regava, el llibre durava més o menys una estació de l'any. El més interessant, però, era regar-les amb pensaments dits a prop de les pàgines del llibre. Aleshores la planta aconseguia transformar en saba literària, la barreja amb les paraules del llibre original.
El va fer passar al pati interior perquè volia que veiés la primera d'aquelles plantes que havia tingut i que en tenia cura una estoneta cada dia. El pati, només il·luminat pels fruits de la planta, no era massa gran: unes quantes caixes buides i un banquet a tocar de la planta. "Aquí hi passo una bona estona després d'abaixar les persianes. És el meu moment". Els fruits d'aquella planta no eren tan esfèrics ni tan negres. El so en tocar-los recordava vagament el to la veu del llibreter. Aquest va demostrar la preocupació per la planta ja que últimament les seves paraules s'assecaven abans de tocar el llibre i aquest tenia les pàgines cada cop més blanques. Va concloure que necessitava nous pensaments, que ja havia esgotat els seus.
Es van posar d'acord de seguida quan ell li va proposar de passar dos cops a la setmana, entre la feina i la casa i així regaria una estoneta la planta. Abans de marxar va comprar-li un volum del Harry Potter (no era un massa original però havia demostrat ser eficaç), es va tornar a posar el rellotge i va dir: "Bona nit". Això si ara les paraules fluïen tranquil·lament.