Un home ferotge

Un relat de: Jaume Obrador
UN HOME FEROTGE


Mirava les coses feroçment,
m’agradava ser barbar i salvatge
i no tenir clemència dels dogmes.
La sang es capgirava veloç per les artèries,
eren aquells anys convulsos de perpètua revolta.
Incrèdul de mi volia enfollir
cercant la nit infinita.
M’embolcava en la pitjor muda,
portava la cabellera verda en llistes grogues
i les ungles sempre brutes.
Anava i venia sense cap motiu,
volia envellir lentament a l’abric dels estels;
ansiosa, la carn tremolava
i somniava coses educadament obscenes
mentre el cor bategava descompensat.
Per mi la existència era un rostoll embogit de cigales.
Però, tot esforç ha estat inútil,
m’he nuat a una digne corbata,
he mullat a les millors salses,
he cercat l’aixopluc a una cambra desada
i ara pregó, com un xotet de corda,
amic meu, al teu Déu,
pidolant uns minuts més de rutinària vida.

Comentaris

  • caram![Ofensiu]
    Aquiiara | 25-09-2013 | Valoració: 10

    Feia molt de temps que no llegia una poesia tan extraordinària! gràcies per fer-la pública, m'he convertit en un dels teus lectors!
    Una abraçada,
    Aquiiara

  • Ostres què ben escrit![Ofensiu]
    Atlantis | 12-01-2013

    i gairebé combrego amb els què dius!!!. Dels anhels de la joventut fins a la vida rutinària de l’adult. Potser hi ha un temps per ser ferotge i un altra per ser més conservador (conservar també té de positiu: guardar allò bo que hem tingut), però sempre queda aquesta recança però si s’és capaç d’escriure poemes com aquests segurament queda alguna cosa d’aquell home ferotge. Això a nivell de fons.

    A nivell de forma hi ha unes paraules que no entenc, que segurament és propi de la teva parla (de on ?) “xotet de corda". I aquest “pregó”, no anirà sense accent?

    Ens seguim llegint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: