De la violència

Un relat de: Jaume Obrador
DE LA VIOLÈNCIA

"Cal entendre que la violència és pseudònim de mort."
Miquel Bauçà

No l’escoltis,
et xuclarà, com sangonera, tot l’enteniment
i et deixarà nial,
estèril i buit per dins,
talment closca de secall.

Mai sadollat seràs d’aquesta malèfica sutja,
és el viciós cercle,
testimoni del bípede boc.

És l’imperi del príncep del món.
Vés viu!
et rosegarà del tot
i et deixarà l’ànima pudenta.
La violència
és la justificació dels miserables,
la por dels covards,
el deliri de la justícia,
la sagnia de la raó.

A força de clatellades
s’han bastit monstruositats.
La violència està a la naturalesa!
— diuen alguns —
falsedat,
la violència és allò que et va civilitzant,
embrutant, normalitzant.

És la bogeria dels que es creuen justos.
Ara, tanquen només els més violents,
faltaria més, seria un escàndol!
Però, la violència que s’infiltra cada matí,
com la rosada, per tot arreu,
aquesta humida violència
que et cala els dos-cents sis ossos.
Què en fem?
Si gira el ventre la mort inútil d’un puput al Puig Gros,
la fam carnissera dels xoriguers,
el clam de llurs víctimes
i la calenta sang del tord sobre el llentiscle.
Què direm d’altres bel•licositats?
Què en fem d’aquesta violència
que amara tot el que oficialment ens nodreix?

La violència és la lletrada amarga
de la matinada,
el fel viscós de la injusta justícia.

No he entès mai,
"Llavors es va fer un fuet de cordes",
— Jn 2, 15 —
vedells, moltons, coloms,
feréstecs marxandos.
Bon Jesús!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: