Un gra massa

Un relat de: touchyourbottom
Tenia el cutis fet una merda. L'Arístide no se la miraria gens o prou...o com l'interessava. I la Clotilde volia que aquell home jove tan artístic i artista sí que la mirés i molt i com ella en tenia ganes. Calia, com fos, deixar l'acné fos, l'enlletgia, escampat pel rostre: calia eliminar-ne cap rastre.

-Fastigosos grans! Feu-vos petits fins a desaparèixer!

L'Arístide, però, l'apreciava i ho apreciava. Li agradava d'aquella manera.

-Ei, vine a l'estudi. Vull fer un bust de tu, em ve de gust.

Ella quasi l'hostià. Però, en comptes d'això, rigué, tot i que amb un deix de mosqueig:

-I quan?

-Quan hagi aconseguit desfer-me de la quasi-pedra d'un ronyó. Aquests dies orino sorreta. Fot un mal de no dir!

Que ell esdevingués tan intimitats-comentarista va assuavir la noia.

-Vull tenir la cara fina i querubina per a ser retratada, home! La posteritat la vull a mida, coi! Així com estic ara, no!

I marxà de la cafeteria rústico-pintoresca deixant l'Arístide desfent el contingut de dos sobres al tallat: el sucre blanc i el sucre roig.

-Quines sucre-arenetes més dolcetes! Mai sé quin escollir, així que...ambdós!

La Clotilde va buscar cosmovirtualnautament una solució barata i natural, mitjanament ràpido-efectiva.

-Sorra granulosa de cala que ha estat un lustre en celibat? Quines coses! Què en demanaaa, a veureeee...

"Qui vingui a la meva cala verge fa uns anys ha de ser una persona que coneixi una altra persona que prengui poca aigua i amb qui vol una relació ferma que no faci com si res aigües. Aquesta és la condició i, a canvi, tindrà dret a gaudir de la meva preciosa i amagada cala onze dies seguits, per allò de ser un nombre màgico-mestre".

I signava: 'La Bruixa que en una altra vida va ser cabra en un espai de vetes sorrenques i que llepava sal de les roques i ara la sal ja la té al seu mar privat'.

Aquella anunciadora rica i sanament boja va estar molt contecta que la noia complís els requisits.

-Sí, banya't, neda, submergeix-te, fes tombarelles en la capbussada i després rodola pel trencall i tot seguit et vas fregant sorra a la cara, fent-hi massatges insistents, però amorosos. Extreu greix sobrer, exfolia i alegra. Permet que sol, brisa i substàncies oceàniques s'ho currin i t'ho curin.

La Clotilde, dues setmanes més tard, es presentava a ca l'Arístide -que ja s'havia recuperat- a fer de model. Es van mirar als ulls.

-Les teves pupil·les són grans d'atzabeja que mai em marxaran de l'ànima.

Buf! Allò prometia. Abans de passar a...ell va demanar de deixar la feina enllestida, que era de signe zodiacal terra, els més treballadors.

-Ei! Què és aquesta impuresa, aquí, al centre del front?

-T'erres, Clotilde. No és un residu, ni em calen ulleres. És puresa pura i dura. L'epifànic gra massa que em farà beure de les teves aigües, magnífica musa meva.

-Soooorry?- somrigué ella, afalagada, escoltant onades embriagadores, alhora que encetaven un bes profund com sorra humida...

Comentaris

  • Ja...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-04-2018

    ...ho diuen que l’aigua del mar va molt bé per la pell... I de rebot pels cors que busquen companyia hahaha. Personatges entranyables i bojament reals. L’amor, simplement.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

183 Relats

75 Comentaris

28995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).