Cercador
Un cel fosc
Un relat de: andreums- Compartir:
Avui ha sortit un cel gris
avui ha sortit un cel blanc.
Avui hi ha molts núvols grossos
que suren espentats per el vent.
Ben aviat començarà a ploure
ben aviat el sòl serà mullat.
La força que té el vent
fa que totes les fulles vagin caient
ara tot està mullat
ara tot està perdut.
Ella havia sortit
ella es va mullar
Li observaba des de la meva finestra,
hi era trist
hi vaig plorar.
Però al veure tota la seva bellesa
al veure la teva mirada tan lampant,
s'em va passar la tristor.
Cada cop plovia més
ella semblava ben alegret malgrat la pluja que queia
ella mai està trista,
què maca és ella!
què preciosa és amb els seus cablles mullats! ,
i què preciosos són els seus marrons ulls !
Ella ja no em mira
i quan em mira s'estranya
Quan em mira
em fico vermell
Quan sento la seva veu plor
És una preciositat
és un poema
un poema molt llarg;
ella és maquísima.
Ai! quina noia més preciosa,
Ai! quina noia més maca.
Els seus ulls
semblen de color d'un bosc després d'una tempesta
La força de la seva veu fa que es caiguin totes les fulles dels arbres.
La força de la seva veu, fa que plori només l'escolto.
La força de la seva veu, fa que el meu cor es fiqui a màxim mentre l'escolto.
Fa fred
el vent bufa molt fort,
ja és de nit
només la veig per la llum d'un fanal.
El meu cor s'està apagant
el meu amor s'ha mort.
Mort!, meu amor ha mort.
Només em queda dir:
-Preciosa, sempre et tindré al meu cor
l´Autor
65 Relats
48 Comentaris
67119 Lectures
Valoració de l'autor: 9.26
Biografia:
Quí sóc?Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;
Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.
M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...
No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.
Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.
Salutacions,
Andrés des de València