UN ÀNGEL LA VA SALVAR

Quin mal son ¡. Feia temps que no ho somniava ja creia que no ho faria mai mes i avui altre volta. El vol , el caure al buit i el despertar amb angoixa.


De petita quan tenia tres o quatre anys solia somiar-hi cada dia i amb un gran crit despertava la mare.

El seu llicet de fusta blau cel amb unes floretes de color blanc era a habitació dels pares al costat de la paret, davant de la finestra i quasi sempre era la mare qui la consolava i deia no es res reina,sols un somni.
- Mama jo somiava que volava i que queia a terra, mama li deia.
La mare em feia un petó ben fort i acaronava fins que la son tornava als meus ulls.

De adolescent els somnis varen anar desapareixen , sols de tant en tant tornaven .

I de dona ja gran quasi varen desaparèixer del tot, fins avui que
ha tornat el mal son.

Mes ella sap que no es un son. De gran la seva mare li va explicar que un dia de petita, literalment va volar, del pis fins al celler. Va caure uns quans metres i va
quedar inconscient. Una escala de fusta hi baixava i ningú es va donar
compte que una maneta petitona obria la porta i treia el nas, feia els primers passos i va caure escales avall. Sols van sentir el soroll del cop. Varen trobar a la nena
inconscient a terra del celler , no presentava cap traumatisme, sols la forta patacada.
El metge va dir la tindrien en vigilància unes hores al hospital.

Això va ser tot, mes ella per la nit li va quedar el somni, tots deien era massa petita per recordar. Mes la Laia si que somiava caure al buit. La seva avia deia un
àngel la va salvar.