Un adéu per sempre

4 de juny, de l'any 1492

Aquest és el meu comiat, d'aquí a pocs dies marxaré cap a la terra d'Israel, pàtria dels meus avantpassats.
La tristesa em parteix el cor, potser ningú em recordi ni pensi amb mi, ni tan sols les pedres de les parets. Totes les meves il·lusions i esperances quedaran oblidades entre els carrers del call.
La meva boca no tornarà a dibuixar un somriure, perquè l'alegria haurà desaparegut de la meva ànima, ara tansols puc dir que les llàgrimes, com a cristalls punxents em rodolen pel rostre i em gelen l'esperit.
Aquí deixaré massa coses que no recuperaré mai, com les nits mirant els estels entre flors de gessamí, o les postes de sol assegut sobre la tàpia del teu jardí, les onades de la mar abraçant la costa, la brisa càlida i suau dels vespres, tot això formarà part del passat.
Estimada Constança, ets una rosa entre un jardí de males herbes que viuen amb la llei de l'odi i la ignorància, dins la meva consciència sempre hi haurà un racó per tu, on recordaré el teu somriure, les teves dolces mirades, els petons, la suavitat de la teva veu cantant. Si me'n vaig sense veure't és per recordar-te sempre amb un somriure als llavis, sense llàgrimes als ulls.
Sé que m'has estimat tal com sóc, sense pensar en els meus orígens, però crec que ha arribat el moment que sàpigues la veritat; jo no sóc fill d'un orfebre, ni la meva mare és d'una rica família de les terres del sud, que vingué cap aquí per amor, tampoc tinc cap germà poeta, ni una germana que ha viscut al palau de l'Alhambra a la cort del rei Boabdil. El meu pare és un noble d'aquesta bella ciutat, que després del meu naixement féu tot el que pogué per enviar d'esclava a ma mare a terres ben llunyanes, i a mi m'abandonà al llit d'un torrent on em trobà una família del call que estava assabentada del que havia passat gràcies a una criada que coneixia a ma mare, i em recolliren per llàstima. En aquella família sempre vaig ser menyspreat, feien befa de mi, i em recordaven a totes hores els obscurs orígens, mig cristians, mig jueus.
A vegades la veritat s'ha de fer més dolça, no és agradable pensar que el teu pare vertader és un assassí de jueus que va pel call destruint tot el que pot i la teva mare és una esclava condemnada a a fer feina per voluntat d'una persona sense cor.Saps que sota els estels sempre et vaig dir que jo no era el que t'havies imaginat, però em deies que no t'importava, que m'estimaves així, que el teu cor dictava a qui havia d'estimar i a qui no, el passat no existia, només era el present el que s'havia de mirar. Espero que encara sigui així, no vull anar-me'n pensant que m'odies. Desitjo que ho entenguis, perdona'm si us plau, t'ho demano de tot cor, no sabia si m'acceptaries.
No t'enutgis amb mi, no podria suportar veure't trista, saps que no vull anar-me'n però no em queda més remei, aquí només sóc un traïdor i un infidel. Per sort tu ets lliure, les teves creences són les correctes en aquesta terra.
Aquest serà l'únic record que tindràs de mi, una simple carta, que amb el temps es convertirà en pols, caurà en l'oblit.
Parteixo perquè ningú em farà canviar de pensaments, jo sóc propietari de les meves idees, cap persona té dret a fer-me canviar si jo no vull, aquí només existeix una veritat i ningú la pot contradir, potser jo no sóc suficientment valent per enfrontar-me cara a cara amb ells, i a més si ho faig acabaré penjat d'una forca, com un miserable.

Arreveure estimada, potser algun dia en un lloc que encara no sé on és, però que segur que és molt lluny ens retrobem, i mai ningú ens tornarà a separar.