Un adéu dolorós...

Com un cos sense vida,
com una flor pansida,
Vaig veure el teu cos encara calent,
i el meu món caient.

Les llàgrimes abandonen els ulls
com tu ens has abandonat a nosaltres,
el meu caminar ara és fluix
vacile i intente recomposar-me.

Un precipici al meu costat,
un futur incert al teu,
desconegut, desconsolat,
per no haver pogut dir-te'ho.

Només pensar en tu
els estels venen a visitar-me
sortint dels meus ulls
com si hi haguera putja aquesta nit.

Dit i no dit, vist i no vist,
sols em queden els teus records
que ara em fan estar trist
i em fan perdre el nord.

A tu...