Terra perduda

Bella flor entre ciment,
com oasis en el desert que ens trobem,
bell record a la ment,
d'allò que mai més veurem.

L'era on jugava ara són xalets,
els bancals són carreteres,
la serra on buscàvem bolets,
ara no és més que un munt de fàbriques.

S'han perdut els records de la infància,
em oblidat estimar la nostra mare,
ara estimem els diners,
la propietat i l'interès.