Cercador
Ulls negres
Un relat de: indefinida- Compartir:
Ulls negres, viatgers de la nit,
Que camineu en la penombra,
Us ho suplico un cop més,
Guieu-me fins la lluna.
Ulls negres, bohemis fidels,
Que teniu estels per pupil·les,
Us ho demano per favor,
Digueu-me el secret del silenci.
Ulls negres, germans de l'atzabeja,
Que inciteu l'udol dels llops,
Us ho prego de genolls,
Tanqueu-me dins la vostre mirada.
Ulls negres, feu-me cel de pell bruna.
Comentaris
-
Et torno a comentar[Ofensiu]magma | 18-04-2007
Aquest també trobo que és un poema molt macu, tot i que els dos anteriors que t'he comentat m'han deixat encara més petjada.
Indefinida, tens un do, llegir-te és un plaer i crec que aviat seré adicta als teus escrits jejejjee (ho dic amb tot l'homor possible ee)
Felicitsts un cop més.
Mâgmâ
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120917 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...