Ulls de foc

Perquè em mires,
amb aquests ulls de foc?
Perquè m'observes,
amb aquesta muda passió?
Desespero quan el silenci ho diu tot!

I perquè somrius?
Somrius i mires
quan ens creuem?
No serà això
quelcom més que un sentiment?

I encara somrius,
per?
Si és per mi no cal.
No mereixo tant,
pel poc
que puc donar.
Més del que em penso,
i del que tindré,
menys del que vull, voldria i voldré.
Mentre, però,
moriré en el intent.
Confio que em despertis
quan res sigui diferent
del que mai et diré demà,
i els demàs
dels nostres dies
vius, morts, bojos, vius, feliços,
junts,
eterna i
mortalment possible,
en el nostre intent
de ser diferents,
com sempre,
del vent que ens arrossega
en el nostre llac,
mai mort,
riu-te'n:
de boig
amor.