Ulls cansats

- Vol quelcom senyor?
La pregunta m’agafa totalment desprevingut, obro els ulls i una intensa llum blanca em desvetlla per complet, giro fastiguejat el cap i un gran somriure sem planta a la cara, la vergonya que em provoca l’estat en que es troba al meu rostre es desfà davant d’uns ulls cansats reposats en una dona rossa amb els cabells arreplegats en una cua ara ja desfeta. Segueix somrient; intento pensar una resposta coherent a la pregunta, però el meu cap no aconsegueix formular frase sencera davant d’aquests llavis carnosos dels que no puc apartar la mirada. Activa't, reacciona.
-Què m’ofereixes? –intento respondre amb sorneguera. Baixo la mirada escrutant la seva silueta, les seves cames molsudes i els peus inflamats i rojos d’haver dut aquestes sabates fatals durant hores. Esgotada i sense ganes de seguir-me el joc em respon.
-Una xocolata calenta li anirà molt bé per despertar-se, estem apunt d’aterrar.
Me la serveix amb gràcia. M’acosto la tassa de xocolata fumejant als llavis, el seu sabor amarg m’inunda el paladar i penso, somrient, que molt més amargues son les ganes que tinc d’anar-me’n al llit amb ella.