TV

TV





La TV es el càncer de la nostra societat
La TV emet radiacions nocives al cervell i provoca impotència mental
La TV promou les guerres, desinforma i fa apologia de la violència
La TV ens fa desitjar impossibles, fomenta el suïcidi a gran escala
Odio la TV
Odio la TV
Odio la TV
Intentava escriure en la meva última novel·la policíaca. L'acció passava a Brasil i estava ficat de ple en uns assassinats misteriosos a les faveles de Río de Janeiro que el meu protagonista, un detectiu addicte a l'heroïna anomenat Leolo, havia d'aclarir. Portava 150 planes de la novel·la i aquella tarda estava del tot bloquejat. El cervell no tirava. Ni el yoga, ni el tabac ni l'alcohol de mes de 40 graus aconseguien despertar-me de la parra idiota que portava a sobre la gepa. Abatut i sense esma per seguir exprimint-me les neurones vaig decidir obrir la TV.
Després de fer zapping per l'estat del trànsit a la Tour de Carol, un programa de confessions absurdes per solteres amargades i un documental sobre l'adolescència del Rei Felip II vaig trobar-me amb la solució als meus problemes d'embotellament mental. Feien un programa musical de videoclips. Trenta mulates movien tots els racons del seu cos com si fossin deesses gregues a ritme de rap o reaggeton en un carrer de suburbi de Nova York. La suor dels seus cossos, aquells pits sinuosos, aquells vestits que semblaven dir: "estripa'm!". Tot plegat era d'un alt contingut emocional i com que un no es de pedra no vaig tardar a posar-me en "presentin armes", ves.
Sabent-me sol a casa i amb la meva xicota fent hores extres a la feina, vaig abaixar-me els pantalons commogut per un fervor absolutament messiànic i vaig començar a masturbar-me davant el televisor. Si, era una escena patètica. Jo allà fent anar la mà a la velocitat de la llum amunt i avall, el sol que es ponia rera la Sagrada Família, les meves sabatilles d'estar per casa foradades i les goteres al sostre del menjador amb aquella olor de resclosit que ho impregnava tot i el mon seguia girant sempre en la mateixa direcció. Però el cas es que tenia el temps contat. Sabia que aquests vídeos musicals només duraven dos o tres minuts i potser després de les mulates en vindria un de Metallica o pitjor i ja em podia imaginar ejaculant mentre el presentador del programa feia alguna broma estúpida sobre l'estúpid mon de la música. Així doncs, vaig decidir enllestir-ho el mes ràpid possible i vaig incrementar el moviment de la mà d'una forma casi violenta. Aquelles mulates no havien nascut per un altre cosa que no fos fomentar la masturbació a nivell internacional a totes les cases amb un percentatge de joves potencialment propensos a l'estimulació fàcil.
El prepuci es va anar fent poderós, faltava poc, faltava ben poc, ja quasi ho tenia. Ejaculo.... Llavors, just després, en el moment d'èxtasis que precedeix a l'explosió tot s'il·lumina. El ritme d'un tambor que pica amb ritme dins la ment,
revolució,
amor,
energia que mou el mon,
la suor freda de la visió
Ja ho tenia, ja sabia com continuar el capítol. Així de fàcil.

La TV es el futur de les futures generacions
La TV es el remeï a la solitud, allibera l'ànima
La TV es la germana desitjada, la mare de tots els ous
Estimo la TV
Estimo la TV
Estimo la TV!