Trucada en espera

Un relat de: Rita O'Neal

La fina pluja emmiralla
el meu cap escabellat
i el meu cos encarcarat
esgotat per la batalla.

Per saber si m'has trucat
engrapo ràpid el mòbil,
però jo no em vull fer la dòcil
perseguint-te i fent les paus.

Abatuda, t'he trucat,
asseguda a les maletes,
però veig que encara portes
el telèfon apagat.

Em recullo en la temprança
d'aquest dia fosc i gris,
tot i que tinc el cor trist,
encara tinc esperança.

La pluja l'ànima em renta
en el silenci de la tarda
i em passejo en la basarda
del nou viatge que em tempta.

Espero el tren de la vida
que em portarà l'equipatge
i em retornarà el miratge
de llibertat aconseguida.

Cercaré la veritat.
A l'andana sense gent,
m'acompanya el pensament
que em durà a l'eternitat.

Comentaris

  • Rita!![Ofensiu]
    allan lee | 18-01-2012

    Moltes felicitats, guapissima! Trobo que és un poema molt expressiu, m'ha agradat molt. Tot, i el títol molt ben trobat. Comunica la tristesa i l'ànsia per recobrar la connexió. El final, insinua una gran desesperació.
    Moltes felicitats per aquest premi, i com li contesto a LLamp! al fòrum, pels teus companys de RC, el teu és el primer premi. Una abraçada,

    Silvia

  • telèfon apagat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-05-2008 | Valoració: 9

    Quan truqem, esperem una resposta i si la sentim.... un ventall d'opcions amb una certa....ens envolta i sentim i ens fereix.

    Això he sentit al llegir el teu relat molt enriquidor.

    Vaig fregant la ferida amb una botella blanca i em va bé.

  • gypsy | 20-05-2008

    un bon poema, Rita. Recordo la fotografia, bella i suggeridora. Versos de realitats els teus, trossos d'una vida que passa i la veiem passar dins els mots del teu poema.

    Dir-te que m'ha agradat molt el darrer poema presentat al repte poètic, el de Chagall, molt surreal, simbòlic i sorprenent.
    Són distints registres que posseeixes i que fas bé d'aprofitar.

    un petó.

    gypsy