Troba'm a faltar. Jo ho faig des de que tinc memòria.

Sóc forta, tot i que a vegades dèbil. Dibuixo cors en els marges de cada full de paper. I a que no saps que? Menjo torró totes les nits, i és igual si no és Nadal. Sóc la nena dels ulls verds, sí. La boja que juga a saltar per les línies blanques en els passos de vianants, la dels dits eterns, i les pestanyes que només duren un sol sospir. Sóc una contradicció amb cames, m'encanten les Matemàtiques però no obstant això, no sóc capaç de calcular en quants trossets el meu cor es va trencar fa temps. Diuen que tinc bona memòria, d'elefant i tot, però tampoc sóc capaç de recordar el dia en que les meves llàgrimes es van secar dins els meus ulls, i vaig acabar ballant ballet per les nits. Sóc un conte, una maledicció, la teva obsessió. Odia'm o estima'm, mai et deixaré indiferent. Aprecio els llençols blancs i les cames grans, l'olor a gasolina, el calor d'una xocolata desfeta entre les mans. Quan menjo piruletes se'm posa tota la boca vermella, i sé que t'entren ganes de petonejar-me. Segresta el meu somriure i demana un rescat per ell, diga'm que tornaràs que tens ganes de veure'm, sospira'm un vers de Shakespeare. Sempre seré teva.