Tu eres la portada, ell el llibre sencer

Un relat de: EdithAlbreda
-Vine amb mi.
-No puc.
- Per què? Jo t'estimo.
-Ja ho sé, i em sap greu no estimar-te també.
-Fes-ho.
-No és tan fàcil.
-Amb ell vas poder, i ni tan sols us vau petonejar.
-Ell m'enamorava amb cada mirada, m'elevava fins al cel amb el frec del seus dits. Ell sabia quines paraules fer servir,sempre. Ell aconseguia que jo el trobés a faltar a cada instant que no estava al meu costat, i es colava a tots i cada un dels meus somnis. Els seus ulls buscaven els meus sempre, plogués o fes sol. Ell ho sabia tot sobre mi, sense que jo li hagués explicat mai res. Totes les cançons em recordaven a ell. El nostre amor era com una camiseta d'aquelles que tens des de petit, i que ha crescut amb tu. Que és just de la teva talla, ni gran ni petita.Que té una olor familiar per a tu, amb la que et sents protegida. Les seves pupil·les ballaven amb les meves diversos cops al dia, i a vegades el seu record es gravava a la meva retina i costava tot un dia que s'en anés d'allà. Va gravar el seu nom a foc lent en el meu cor, em va tatuar les seves inicials a la meva ànima, i es va assegurar de que jo mai el pogués oblidar.
-Exagerada! Però si ni tan sols et va dir que t'estimava. Jo en canvi sí, i et conec molt millor que ell.
-Tu has llegit un sol capítol, ell va escriure tota la història.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer