Ja no té sentit preguntar-se perquè

Només volia saber quin gust tenen les teves parpelles de bon matí. Volia comprovar com de càlides poden ser les teves abraçades, i quin gust té el teu nas xocant amb el meu. Saber si saps xiuxiuejar-me mentides a l'orella, i disfressar veritats perquè no facin mal. La meva intenció no era res més que comprovar si caus al ballar agafats, i a quants amics posaries per davant meu. Com seria mirar a l'altre cap de taula, i trobar-me amb un cor que batega igual de ràpid que el meu. Despertar-me i saber que aquell ''Bon dia princesa'', va únicament i exclusivament per mi. Enredar les meves cames amb les teves, i entretant, planejar com seran les nostres vides d'aquí uns anys. I saps el que he tret en clar?

Que no saps apropar-te sense trencar-me. Que treus el sentit a tots els meus somriures i els omples de dolor líquid, que vas voler jugar en nét i vas acabar jugant brut. Que no et mereixes, gens ni mica, les nits que he passat mirant les teves fotos sense poder dormir.