Trobades estranyes

Quan vaig veure aquells tres homes davant meu tenia la ment totalment en blanc. Ens miràvem i apartàvem la vista per tornar-nos a mirar novament, seriosos i en silenci. Aquella semblança tan enormement familiar no deixava lloc a dubtes...
- Tu... Jo... Vosaltres... - Vam dir els quatre a la vegada. - Com?? - Vam tornar a repetir.
Me'ls vaig quedar mirant detingudament. Tots tres homes eren més grans que jo, no en tenia dubtes. El primer i més jove li posava al voltant dels quaranta anys, cabells curts amb canes incipients i forces entrades, petites arrugues li sortien dels extrems dels ulls fruit del pas cap a l'envelliment paulatí. El segon era més gran, d'uns seixanta anys, cabells grisos i amb les mateixes entrades que l'anterior, les arrugues eren més pronunciades i portava unes ulleres força estranyes, que li tapaven les bosses als ulls fruit de l'edat. El tercer home era el més gran de tots, d'uns vuitanta anys, conservava uns cabells totalment blancs i curts, amb unes grans arrugues a la boca i als ulls i unes bosses més pronunciades, però conservava aquelles patilles que una vegada havien sigut una mica pelroges, com eren les meves...
- Almenys no m'he quedat calb - vaig dir. Tots vam riure.
Novament silenci.
- Algú em pot dir per què hi som aquí?? Qui ens ha portat?? Com pot ser?? Qui sou?? - Va preguntar l'home de quaranta anys.
- Per què preguntes qui som si és prou evident?? - Va dir l'home més gran.
- Jo sóc vosaltres... i vosaltres sou jo...? - Va dir l'home sexagenari bocabadat.
- No m'ho puc creure - vaig dir. - Com pot ser? No s'hauria d'haver trencat l'espai temps o alguna cosa semblant??
- Ja ha parlat el marrec fan de la ciència-ficció.
- Escolta, de marrec res, que tinc vint-i-set anys!! - Vaig cridar.
- Hagi pau, hagi pau - va dir l'home de seixanta (Lluís 3). - Tu que ets el més gran deus conèixer la resposta.
- I què té a veure?? - Va dir en Lluís 4.
- La gent gran ha de saber més que la gent jove no??
L'octogenari es va quedar mirant a l'home de quaranta.
- Què passa??
- Portes dentadura postissa?? - Va preguntar de sobte en Lluís 2.
- A què ve ara això??
- He perdut les dents?? - Vaig cridar (Lluís 1).
- Voleu fer el favor?? No estem aquí per parlar de dentadures.
- Tindré fills?? I la meva dona?? Seré milionari?? - Vaig preguntar.
- Si no ho sóc jo - va dir en Lluís 3.
- Doncs sí que heu fet poc en aquests anys - Vaig dir.
- La culpa serà teva!!
- Jo?? M'ho dius a mi que encara no tinc la teva edat??
Silenci tens.
- Això és un somni!! - Va dir en Lluís 2.
En Lluís 3 el va pessigar amb força i el 2 va cridar pel dolor.
- Però de què vas??
- Veus com no és un somni??
- Ara entenc perquè tinc aquesta marca entre les arrugues del canell - va dir en Lluís 4.
- Què voleu que canviï? - Vaig preguntar.
- I per què hauríem de voler que canviessis res? - Va preguntar en Lluís 4.
- És evident que m'heu vingut a veure per lògica, doncs encara he de viure les vostres vides i esteu al meu temps.
- Que estem al teu temps?? - Va dir en Lluís 2. - No senyor, estem al meu temps, a l'any 2022.
- I què més?? Estem a l'any 2045!!!
- I per què no podem estar al 2062?
- Potser sí, ens hem reunit aquí per felicitar-te en el teu aniversari, no et fot! - Vaig dir. - Estem a la meva habitació, podeu veure-la bé... - vaig afegir, mirant al voltant i adonant-me que no tenia raó.
- El cas és que aquest lloc em resulta familiar però no sé de què - va dir en Lluís 3.
De sobte es va sentir un gemec.
- Què ha sigut això?? - Va preguntar en Lluís 4 mesurant el so del sonotone.
Un plor es va sentir amb força.
- Has portat al teu fill?? - Va preguntar en Lluís 3 a en Lluís 2.
- Ah, tindré fills!! - Vaig exclamar. - De la Maria, de la Consol??
- Com vols que l'hagi portat si a la meva època està a casa de la sogra de vacances?
- Qui plora doncs?
Ens vam girar i vam veure un nadó dins d'un bressol.
- D'on ha sortit?? Ha aparegut de cop! - Vaig cridar.
- Com vols que hagi aparegut de cop?? - Va dir en Lluís 3. - El que passa és que no l'havíem vist.
- I els teus crits l'han despertat - va afegir en Lluís 2.
- Quina barra! - Vaig dir!!
- Us heu fixat?? Quina edat deu tenir?
- No deu passar dels 8 mesos...
Ens el vam quedar mirant detingudament i ens vam mirar amb cara de sorpresos.
- Aquest front... - Vaig dir.
- Els ulls... - va dir en Lluís 2.
- Les galtes... - va dir en Lluís 3.
- Ell... - va dir en Lluís 4.
Se sentiren uns passos que venien cap a l'habitació.
- Ve algú!! Vaig cridar. I vam córrer cap al lavabo.
Una dona va entrar a l'habitació un segon després. Havia anat de poc que no ens veiés, vaig pensar. No era gaire alta, rossa, amb els cabells curts i força jove, va agafar el nadó i va somriure.
- Què tens, Lluís, reiet??