Entre dos móns

Quan Edmara va arribar a la base espacial al cim d'Olimpus Mons, l'esperaven neguitosos, els majors temors s'havien fet realitat i la Terra havia enviat una gran flota cap a Nova Terra (Mart) per acabar amb una important colònia de la Federació. La situació era perillosa, però no extrema, estava preparada per fer front a una de les batalles més importants de la guerra entre la Terra i les Colònies, lluitaria fins al final.
Des que la guerra va començar, aquesta era la segona gran batalla, la Terra havia intentat sense èxit acabar amb Golana, a Ganímedes, lluna de Júpiter, la capital política de la Federació, però aquesta vegada havia sigut el general Penk qui amb l'ajuda de la presidenta Gloria Mazzolenni havia acabat per neutralitzar l'enemic. La mateixa Edmara encara era petita, tenia set anys, i des d'aquella batalla, la tensió s'havia reduït a petites àrees de confrontació, a sectors poc importants. Es pot dir que les forces s'havien igualat, i la passivitat d'ambdós enemics s'havia allargat durant deu anys.
En una guerra convencional, deu anys hagués estat una barbaritat, en un moment o altre, la lluita s'hagués reprès, sobretot pensant en que cap dels dos enemics hagués volgut una guerra perllongada extremadament en el temps, però des que aquesta es va declarar, ja sabien que això seria una cosa impossible d'evitar. Aquella guerra no era convencional i el terreny on se succeïa tampoc.
Edmara va passar revista a les tropes desplegades allà i es va comunicar amb els batallons que es repartien per tot el planeta vermell, Fobos i Deimos, convertits en veritables trinxeres, per tal d'establir una estratègia comú. Júpiter també estava en alerta, estava preparat per actuar si calia, encara que esperava que els reforços que uns dies abans havia enviat foren suficients, no podien deixar de pensar en la possibilitat de què després de Mart, els terrestres tornessin a atacar la capital federal. I al igual que les llunes d'aquell gran colós, l'anell d'asteroides entre tots dos planetes amagava una maquinària que els agafaria per sorpresa, no podien fallar, les ruïnes dels laboratoris espacials que el planeta Blau havia destruït indiscriminadament i que havien acabat amb la vida dels pares d'Edmara, demanaven venjança.
Però a la vegada que se sentia plena de força per fer front a aquella batalla, la seva ment estava en un altre lloc, preguntant-se on podia ser Sam, el germà de la seva mare adoptiva, que havia desaparegut a prop de Saturn. Hi havia molts rumors sobre el que podia haver passat, molts testimonis deien que havia hagut una forta explosió, uns dies després, va anar a la zona i es va trobar que no hi havia res, no es podia creure que estava mort, havia d'estar en algun lloc, però on? De sobte, un xiulet la va despertar dels seus pensaments, els radars havien detectat una gran flota molt a prop que s'acostava a gran velocitat. Quan va veure la grandiositat d'aquella va saber que seria una batalla mortífera, però s'havia de resignar, era el que li havia tocat viure.