Autòpsia

Quan l'Aznar va morir, no vaig tenir cap dubte en acusar al Carod Rovira, enemic de la pàtria, o si menys no, de la pàtria que defensava aquell home, si es que se'n pot dir així. Però ara teníem un altre mort, el Carod havia mort en estranyes circumstàncies, al igual que els cinc morts anteriors. No sabia què fer, els interrogants s'acumulaven i no hi trobava cap pista que em portés a pensar en un assassí real. Però la meva feina continuava i tot estava a punt a la Cínica Internacional Maric Astaña per realitzar l'autòpsia al president d'Esquerra Republicana.
-L'esperava, em va dir la metgessa Domaso Quista quan em va veure arribar.
-Ja ho té tot a punt?
-Com sempre - va respondre ella -. Per aquesta ocasió he cridat a la meva ajudanta Maica Bronceta, experta en sers rars com el que tenim davant nostre.
-I no creu que qualsevol individu al qual li fa l'autòpsia vostè és un ser rar??
-Sí, té raó, però no ho dic!! - Vam riure.
-Hola, detectiu Bonanza!! - Ens vam donar dos petons.
-La veig molt alegre.
-Ai, sí, és que ja tinc ganes de clavar el bisturí - va dir fent un moviment amb la mà que va provocar que el bisturí sortís disparat per anar-se'n a clavar just al mig del front d'una foto de Franco que tenia penjada al menjador el veí del costat.
-Sí, ja ho veig - vaig contestar.
-Doncs si li va bé, detectiu, començaré.
-Faci, faci.
-Com és habitual, començarem per la part del cervell.
-Molt bé.
Com que el Carod tenia poc pèl, no va caler afaitar-lo, la metgessa va polir el cap i la seva ajudanta va fer-li una incisió ben recta, almenys era el que pretenia, perquè per alguna raó aliena a l'empresa, el seu pols va començar a tremolar d'una forma molt exagerada, fins que uns minuts més tard es va poder aturar. Ens vam quedar de pedra al veure el que havia dibuixat, doncs era l'estrella de l'estelada en 3D.
-Ai, ho sento, no sé què m'ha passat, però jo no volia fer això.
-No et preocupis - va respondre-li la metgessa molt seria.
Com que el tall ja estava fet, va decidir aprofitar-lo, però com que no podia remenar bé, va agafar un desembussador i va començar a xuclar i xuclar fins que de sobte, se sentí un "pip".
-Què és aquest soroll? - Vaig preguntar sorprès.
Però no em va arribar a contestar, l'estrella va començar a pujar per mostrar un estrany tub de metall amb cables i circuits.
-És el que em pensava detectiu.
-Digui'm.
-Aquest home no és un home sinó una màquina.
-Com??
-Sí, veu l'aigua que hi ha on hauria d'haver-hi el cervell? És el líquid refrigerant sense cap dubte, i aquest tub és el petit disc dur que tenia incorporat, com que per dir bestieses no necessita gran cosa, només té capacitat de deu megues.
-Aquest disc dur por haver fet que la seva ajudanta creï aquella estrella?
-Exacte, els circuits provoquen un efecte d'atracció sobre els metalls tallants, és la forma que té de poder obrir-se si cal fer una reparació, encara que en la meva opinió ja estava defectuós de fàbrica. Però bé, només hem descobert una petita cosa, aquesta no és la raó de la seva mort.
La metgessa Domaso Quista va agafar el bisturí i va tallar a la part del tòrax.
-Ai, metgessa, s'ha fixat??
-Què dius Maica?
No va fer falta contestar-li, el que assenyalava ja era ben clar, del tall hi sortia una mena de líquid semblant a la sang però que no era vermell sinó taronja.
-Què deu ser? - Vaig preguntar.
-De seguida ho sabrem, detectiu.
La metgessa va fer-li gestos a la seva ajudanta i aquesta ràpidament va tornar amb un got i una xeringa.
-Què en vol fer d'això??
-Vull provar una teoria - em va dir. La dona va agafar la xeringa, va punxar al cos del difunt i va abocar el líquid al got, que va agafar després. Va mirar el contingut, va remenar-lo d'esquerra a dreta, va olorar-lo i finalment tastar.
-No hi ha cap dubte - va dir finalment -, és taronjada.
-Com??
-Ai, m'encanta la taronjada!! - Va cridar molt contenta la Maica Bronceta, i una estona més tard i més frescos al haver posat gel a la taronjada, la metgessa, amb una intensa lluentor al ulls va dir:
-Detectiu, em penso que ja sé quina és la causa de la seva mort, però ho hauré de provar.
-Faci-ho - vaig dir-li expectant.
La metgessa va començar a tocar el cos del Carod amb suavitat però amb força a la part dels òrgans vitals i no vitals, va tallar allà on va creure convenient, a la part dels ronyons, el fetge, a la part de "lo secret"... i rient, no sé si pel que havia vist allà baix, va dir:
-La meva teoria era certa, ja sé quina és la causa de la seva mort.
-Digui'm, l'escolto.
-Aquest home va estar enverinat.
-Com, enverinat?
-Sí. Després de fer-li una exploració a tot el cos i de beure la taronjada ho he vist clar - va dir somrient -, i si ho pensa, vostè també ho hauria de saber.
-Jo?
-Exacte. No sé si se'n recorda quan vostè el va interrogar per la mort de l'Aznar, també conegut com a Ànsar a les llunyanies exòtiques d'Amèrica, vostè mateix em va demanar consell per una cosa que havia vist...
-Sí, té raó, li estaven fent una transfusió, però era molt estrany, perquè hi havia nou tubs que s'alternaven, cinc amb un líquid groc i quatre amb un líquid vermell.
-Sí, és veritat, no hi ha cap dubte de què aquest home portava la bandera de Catalunya a la sang. Però aquell mateix dia, és possible que hagués presenciat l'inici de la seva mort.
-Què vol dir?
-Que aquell líquid no eren els colors reals de Catalunya, sinó meres imitacions que en barrejar-se... bé, ja ho ha vist, o sinó menys, tastar, han fet una taronjada boníssima, però per ell un autèntic verí que l'ha matat lentament.
Em vaig quedar pensatiu.
-Així doncs... el Mariano Rajoy no el podia haver mort, aquells dies va estar al Tribunal Constitucional posant recursos fins i tot en contra del color del calçotets del Maragall... I digui'm, metgessa, quina és la causa de la mort del Carod Rovira?
-És molt clar, detectiu, aquest home a mort per "Antipatriotisme", un col·lapse provocat per la contaminació a la sang.
I d'aquesta manera s'acabava una nova autòpsia, i jo em quedava sense sospitós.