Cercador
Trist i mut
Un relat de: BaiascaUn noi i una noia asseguts en un bar.
Ella esta mirant cap al públic amb la mirada perduda i amb cara de saber-li greu el que passa.
Ell mira endavant amb cara de no entendre res, tot perplex.
Ella el mira, i ell fa que no amb el cap implorant alguna cosa.
Ella abaixa el cap
Ell s'aixeca i dóna un parell de voltes amb les mans al cap sense anar enlloc.
Ella mentrestant, sospira
Ell torna on era, amb cara de resignació.
Ella i la agafa una mà i li acaricia la cara.
Ell primer es deixa durant uns segons, però en un moment i bruscament, s'aparta.
Ella el deixa, s'aixeca, i amb el cap cot, se'n va
(es queda a la vora de l'escenari, d'esquena a ell)
Al cap d'uns moments, ella arrenca a plorar i als cinc segons, dóna un cop molt fort amb la mà a la taula.
Al moment del cop, ella també plora. Els dos ploren, i es fa
FOSC
Comentaris
-
Bo,...[Ofensiu]rnbonet | 17-04-2005
...més que teatre, és mim.
Ambivalència significativa, el que vol dir que cada espectador interpretarà l'escena d'acord amb el seu "jo", i les seues vivències. Ës la virtud -i al mateix temps defecte- de l'escenificació... Que potser és el que tu volies donar a entendre...
l´Autor
84 Relats
202 Comentaris
97573 Lectures
Valoració de l'autor: 9.34
Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.Igual que les inspiracions.
Ja fa temps que intento atrapar-les totes.
Casualitats, oportunitats i inspiracions.
Totes son filles d'una mateixa cosa.
La Vida. I l'Amor.
http://yasminacapo.blogspot.com
Últims relats de l'autor
- Vidaclip. O l'evasió de la realitat.
- Un dia de pluja de més...
- Remolins
- DiscoDeathDance
- Uns espaguetis amb xocolata de més...
- Una punxa... ah!
- Uns ulls verds de més...
- Unes quantes xibeques de més...
- Silenci
- Quan somio desperta...
- Ciao
- El que he après d'un "fantôme"...
- Un fantôme...
- Tinc talls als peus...
- El xiulet de l'arxiu de paraules tristes