Trist i mut

Un relat de: Baiasca

Un noi i una noia asseguts en un bar.

Ella esta mirant cap al públic amb la mirada perduda i amb cara de saber-li greu el que passa.

Ell mira endavant amb cara de no entendre res, tot perplex.

Ella el mira, i ell fa que no amb el cap implorant alguna cosa.

Ella abaixa el cap

Ell s'aixeca i dóna un parell de voltes amb les mans al cap sense anar enlloc.

Ella mentrestant, sospira

Ell torna on era, amb cara de resignació.

Ella i la agafa una mà i li acaricia la cara.

Ell primer es deixa durant uns segons, però en un moment i bruscament, s'aparta.

Ella el deixa, s'aixeca, i amb el cap cot, se'n va
(es queda a la vora de l'escenari, d'esquena a ell)

Al cap d'uns moments, ella arrenca a plorar i als cinc segons, dóna un cop molt fort amb la mà a la taula.

Al moment del cop, ella també plora. Els dos ploren, i es fa

FOSC

Comentaris

  • Bo,...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-04-2005

    ...més que teatre, és mim.
    Ambivalència significativa, el que vol dir que cada espectador interpretarà l'escena d'acord amb el seu "jo", i les seues vivències. Ës la virtud -i al mateix temps defecte- de l'escenificació... Que potser és el que tu volies donar a entendre...

l´Autor

Foto de perfil de Baiasca

Baiasca

84 Relats

202 Comentaris

97573 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.

Igual que les inspiracions.

Ja fa temps que intento atrapar-les totes.

Casualitats, oportunitats i inspiracions.

Totes son filles d'una mateixa cosa.

La Vida. I l'Amor.

http://yasminacapo.blogspot.com