Tres fragments del Llibre Sagrat del Profeta

-salm 0.07 del Llibre Primer: el Profeta dóna lliçons de lògica

Quan el Profeta va arribar a aquell poble, la gent va cridar i exaltà el seu nom, i finalment es va congregar a la plaça envoltant al nouvingut. "Podeu fer-me tres preguntes", va dir. La gent va exclamar "oh!" i els murmuris van omplir la plaça. Després de reunir-se els cabdills i els més vells del poble, i sota el consentiment de la majoria dels allí congregats, varen dir: "Oh, Profeta, ja sabem quines tres preguntes et farem". I Ell va dir "doncs digueume-les". I eren aquestes: què passa després de la mort?; és lliure el nostre destí?; i la última; existeix el bé i el mal?
El Profeta va mirar a la gent una estona, va pujar al burro amb el que havia arribat, i va marxar. Tot el poble es va quedar amb la boca oberta dient "oh". Un va còrrer cap al Profeta, que s'allunyava, i li va cridar: "per què te'n vas? què hem fet malament? per què no ens respons?", i Ell va dir: "he dit que podieu fer-me tres preguntes, però jo no us he dit que us donaria tres respostes".
........

-salm 6.66 del Llibre Primer: el Profeta erigeix un lloc sagrat

El Profeta va pujar dalt d'una gran pedra que coronava el turó i va contemplar el paisatge. Dos pastors l'observaven, i s'adonaren que el Profeta s'estava concentrant: la seva cara tenia gestos de dolor i s'envermellia per moments. Finalment es sentí un AH! i el Profeta s'aixecà i marxà. Els dos pastors esperaren una estona i correren cap allà, a glorificar el que per ells seria a partir d'ara un lloc sagrat. El primer que va pujar la gran pedra va relliscar amb una gran merda, va caure pel precipici i es va matar. L'altre pastor va decidir guardar en secret tot el que havia passat.
......

-salm 3.24 del Llibre Tercer: el Profeta fa un miracle

En aquell territori feia 10 anys que no plovia. Quan la gent va veure que venia el Profeta va demanar-li que obrés un miracle, però ell no contestà. Finalment, després de molt insistir, la gent aconseguí una resposta: "no heu de perdre l'esperança", va dir Ell.
Durant les 2 hores en que el Profeta va estar travessant aquella regió, a peu i vestit només amb una túnica que li arribava a les sandàlies, tots els seus habitants el seguiren a uns escassos metres de distància. La gent perdia la fe en el Profeta per moments, i n'hi havia que estaven disposats a actuar amb violència si no es produia alguna mena de senyal. La tensió creixia, i diversos joves començaven a tenir ganes d'estovar al Profeta, ni que fos per passar l'estona. Aleshores, aquells que estaven més a prop d'Ell, varen exclamar "la senyal! la senyal". Havien vist com, durant uns metres, per allà on passava el Profeta, la terra s'anava tornant humida en una línea zigzaguejant. La gent va fer una rotllana al voltant dels tres metres de terra que havia quedat lleugerament mullada, i van veure-hi en allò la senyal que els permetia seguir tenint fe.
El Profeta no va ser conscient que la seva incontinència urinària li havia salvat la vida.