TREBALL D´HIVERN

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Tania te el comandament del cotxe a la ma, quan es dona compte que ha descuidat el seu mòbil, amb un esbufec torna a obrir el utilitari i de dins a una bossa en treu el seu telèfon portàtil.
Repassa tot, la carpeta,les fitxes, el telèfon,si sembla que ara ho te tot, menys ganes de visitar i això es el que te de fer. El seu cap li ha dit; pensa Tania que vas endarrerida no faràs els punts que toca i no cobraràs las comissions. Bé ho sap prou tot això maleeix el dia que es va apuntar a fer assegurances, quina feina mes dura , no ho hauria cregut mai. Més alguna cosa tenia de fer, no podia cobrar l’atur , no hi tenia dret. Tenia de buscar un treball i el primer que va trobar va agafar, si no treballa no menja. I de menjar ella menja ja se li veu prou en la seva figura grassoneta.

Aquesta calor de Juliol em matarà pensa, i quina set. Truca el timbre una velleta li obre la porta. No gracies bonica li diu, no volem mes seguros ja ho tenim tot cobert , i el de la llar ? aventura ella,. No noia no veus que hi tenim quatre trastos i amb la pensió que cobrem no podem permetre’ns gaires coses. La Tania que es una noia educada li dona les gracies i baixa l’escala cap una altre visita. Son les sis de la tarda i el sol crema de valent, fins a les nou no pot plegar. Te de portar pòlisses, està tota suada i molt cansada.

Al vespre son les deu quan obre la porta del seu minúscul apartament , no te ni ganes de sopar. Es veu un got de llet gelada i esta mig contenta, ha signat una pòlissa, el cap dema estarà content. Es dutxa i sense mirar la televisió s´ en va al llit . Llavors una idea li ronda pel cap , agafa dues ampolles d’aigua les posa al congelador m’entres busca la nevereta que a vegades s’emporta a la platja. Dema per lo menys no tindrà set.

Al mati la rutina de cada dia el treball , el menjar, un taper que ja havia fet feia dos dies i guardava a la nevera, ho va posar a la nevereta de platja i va adjuntar les dues ampolles d´ aigua.

El cap estava content i li va donar unes quantes visites que a la Tania li van fer bona espina. Com cada dia va buscar mes visites va trucar va fer informes i desprès sota uns plàtans de les afores de la ciutat va menjar el taper i va escoltar una mica de musica amb la radio del cotxe engegat. Deu meu quina calor, i va comprovar que l’aigua s havia mig desfet, de una tirada va beure mitja ampolla, que glaçada estava i que bona li va semblar.

Eren les quatre de la tarda quan va començar la tasca de les visites
La suor li queia per la cara, va veure un glop mes d’aigua i es va encaminar a les afores a una torreta on havia confirmat una visita i ja l’esperaven. Les gotes de suor li quèiem per la cara, va agafar un kleenex i es va ben eixugar. La senyora era amable i va escoltar les explicacions, la Tania suava i cada vegada es posava mes nerviosa, al final ja quasi ni sabia ni el que explicava. Quina angunia que la veiessin suar tant ! Al cotxe es va acabar la primera ampolla d’aigua.

Aquell dia va ser un dia que va trobar tothom i va poder fer moltes visites, més ella suava i suava i com mes suava al anar al cotxe es refrescava amb l’aigua ben fresca., va gastar un paquets de mocadors de paper per eixugar la seva suor. Al vespre portava dues pòlisses i la camisa i els pantalons que ella mateixa es trobava enganxosos de la seva suor.

L’endemà mati ho va comentar al cap, que havia suat tant i això que portava dues ampolles ben gelades a la nevera. I has begut tota l’aigua Tania ?- Doncs si Ernest i com mes bevia mes suava i mes nerviosa em posava.
El cap es va posar a riure.Ai ! Tania , noia l’aigua per algun lloc tenia de sortir. M’entres facis visites, no beguis, encara que et moris de set, espera al final, que no veus que com mes beus més suaràs !. Ja ets totxa Tania, a qui se li acudeix.!

La Tania va pensar que probablement tenia raó i va remaleïr el dia que va trobar aquest treball, es treball d’hivern es va dir i resignada encara que portés les ampolles ben glaçades no en va tocar ni un glop fins al final de la jornada. Es va tornar a dir es un treball per fer a l´hivern i no en ple mes de Juliol.


Comentaris

  • bonic[Ofensiu]
    Karin | 23-06-2016 | Valoració: 10

    Pobre noia, ja em sembla veure com truca a les portes, un relat realista

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

324345 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.