Traviata

Mare avui hem fet l'últim passeig juntes; té acompanyat a reposar el costat del pare on reprendreu la vostre historia d'amor.
quan he sentit el soroll sec de la llosa, el cor ma fet un batec, sec ! com el de la llosa.
El sol amagat a l'ombra del xiprer fa guàrdia davant del marbre blanc, quan l'aire el faci moure tu i el pare sentireu el remor d'una musica, potser us recordarà el brindis de la Traviata que el pare xiulava i tu mare cantaves.
Amb la foscor els meus sentiments s'alteren pel buit que has deixat, sento els teus passos pel passadís, em giro i no et veig, llavors m'adono que avui ens hem acomiadat, mare solament es un adéu físic perquè el cor i el pensament estan embolcallats de records.
Mare no vull que la vida em tingui pietat, tan sols demano aixecar-me cada mati i poder sentir la teva rialla, percebre la fina pell de porcellana i la teva dolça mirada.
Et vull dir mare que tu i el pare mai quedareu en el oblit.