Tots som mig homínids

Un relat de: iong txon
.


https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/56/Penth%C3%A9sil%C3%A9e_BnF_Fran%C3%A7ais_599_fol._27v.jpg







“Wonder Woman”, un llargmetratge amb missatge.

La meva enhorabona als guionistes, a la directora, els actors i les actrius i a la resta de l’equip que va participar en la realització d’aquesta excel·lent obra d’art.
I sobre la meva interpretació del seu simbolisme, que n’hi pot haver diversos, crec que és versemblant i molt probable que la majoria dels àngels que no van caure fossin femelles.

Potser aquesta història tan imaginativa mereix una ressenya a part. Però el que també dóna molt de si és la combinació dels descobriments de genetistes i paleoantropòlegs amb les idees que es poden extreure del llibre Els Principis Divins.

Partint de la hipòtesi que els àngels, tradicionalment considerats éssers exclusivament espirituals, van tenir també un cos físic material durant la seva etapa terrenal, llavors els podem equiparar als milers o milions d’homínids que van poblar la terra en el passat.

Des del dia que els primers Australopitecus es van posar drets fa tres milions d’anys fins que es va extingir el darrer Neandertal de raça, fa tan sols uns trenta mil anys, es van succeir moltes espècies d’homínids amb diferents graus de desenvolupament espiritual i mental.

Creuant com deia aquestes dades científiques amb la interpretació de la caiguda dels nostres primers avantpassats “Sàpiens sàpiens” de raça, es pot elucubrar tant com es vulgui. Sembla que la caiguda original es produí entre Eva i el mascle alfa de la seva tribu o grup. Tot i que aquest aparellament sí que hauria pogut donar un embaràs com a resultat, aquesta no és la qüestió. El cas és que els nostres primers progenitors es podrien haver emportat d’Edèn el mal costum d’anar-se creuant amb els homínids que anaven trobant pel camí.

I pel que sembla, això hauria continuat durant tota l’expansió de l’home pels continents. Hem de recordar que abans de l’expansió del Sàpiens sàpiens, altres homínids ja havien seguit el curs del Nil i s’havien dispersat pels continents, segurament molts mil·lennis abans de colonitzar-los els descendents d’Adam i Eva.

Llavors, té sentit la tesi de la pel·lícula? Tenint en compte el que diu el capítol 1 de Els Principis Divins sobre l’associació d’éssers espirituals i éssers físics, centrats en el que passa aquí a la terra, ¿té sentit dir que es pot haver repetit l’esquema de la caiguda, és a dir, l’aparellament dels homínids mascles amb les descendents d’Eva més sovint que el cas invers, mascles humans amb femelles de les diferents espècies d’homínid?

No sé si m’estaria posant en un jardí. Per si de cas, podem deixar-ho aquí i que la ciència, si arriba el moment, hi digui la seva.

.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

95 Relats

215 Comentaris

53922 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la barba
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".