TOTS SOM COM SOM

Ahir estava bé, per lo menys estava normal com cada dia, si es que es pot dir normal. Vaig anar a l´Institut i les classes de segon de batxillerat varen ser normals.

Vaig anar a casa, vaig fer els deures i també vaig connectar-me per Internet. La meva mare estava tranqui-la i varem parlar una bona estona com bones amigues. El meu germà en Pol va venir de la Universitat i com sempre fa, es va tancar a la seva habitació desprès de dinar.

Per la tarda una bona amiga meva em va trucar.
- Diana perquè no vens , anirem a fer un vol ?
- Si vaig respondre jo, ens veiem al Bar.
-
Vaig passar-me un raspall pel cabell, el tinc molt llarg i em vaig fer una cua de cavall. Vaig agafar la jaqueta i amb un peto de comiat a la meva mare vaig sortir corrents.

La Laura esperava asseguda al bar amb una coca-cola al davant, jo en vaig demanar una altre i varem parlar. Res important com sempre, la Diana es una noia no gaire complicada.

Desprès de pagar la consumició ens varem aixecar i varem sortir al carrer. Una fina pluja queia damunt nostre i no portàvem paraigües. No passa res va dir la Diana, anirem a uns magatzems en lloc d’anar a passeig. No et fa res oi Paula?

No, vaig respondre jo. Anem. I varem anar a uns magatzems d’aquells que tenen roba que ens agrada a les adolescents. La Diana va agafar uns pantalons que li agradaven molt i va dir els provaré . Per sort avui veig porto diners suficients. Agafa alguna cosa Paula va.¡

El mon va caurem a sobre. Vaig agafar uns pantalons de la talla mes gran que tenien i varem anar als provadors. A la Diana els pantalons li anaven que ni pintats. En canvi jo, no els vaig poder ni cordar. Amb una revolada els vaig treure m’entres unes llàgrimes queien per la meva cara.

La Diana em va mirar, va mirar el meu xandall i ho va entendre tot. Perdona va dir, com que sempre et veig amb xandall quasi m’havia oblidat de que ets grassoneta. Ho sento deia i a la seva cara hi vaig veure llàstima.

Vaig acomiadar-me de l’amiga i vaig córrer a casa meva. Pel camí les llàgrimes encara continuàvem caient.

Soc grassa, per això quasi mai vull comprar-me roba, la que m’agrada no tenen la talla. Per això no em miro al mirall i tant em fa que la meva mare em digui que tinc uns ulls preciosos i que soc molt intel•ligent. El que me voldria es ser prima i això no ho soc i segurament no ho serè mai.
Per això avui tinc un dia negra, ja ho superaré, sempre ho faig. Tots som com som.