TOT ENFILANT EL PORT DE MÔ

Ens desperta a trenc d’alba una llunyana i dolça melodia, borinor de bons presagis i seguim la munió humana que ens duu a coberta on contemplar el despertar d’un nou dia esdevé un fet màgic, ancestral, gairebé místic. I és que no es pot arribar a Menorca si no és per mar.

El pràctic alenteix el pas només tombar la Punta de S’Esperó la qual cosa ens permet, encarà més si cal, gaudir de la majestuositat de l’espectacle.

Sinuosos meandres serpentejants ens endinsen lentament dins el port, sota la llum d’un sol acabat de néixer, que tenyeix de rogenc les encalcinades façanes que aixecaren cent pobles temps enllà.

Desfilen davant nostre una rere l’altra: S’Illa de Llatzeret, S‘Illa de Sa Quarantena, S’Illa d’Es Rei ...i a les ribes: esquitxos de cases, antuvi de vells pescadors que de la mar en feren vida i avui refugi de natius i forasters que no busquen sinó la pau i la tranquil·litat que els atorga el port mediterrani.

A la riba dreta, Cales Fonts. Un petit port dins el port, sopluig de pescadors i farcida de restaurants on poder degustar les excel·lències culinàries de l’illa i de petites tavernes esculpides a la roca on, els capvespres, s’hi poden cantar, al compàs d’una guitarra, belles melodies vingudes d’ultramar...

I rere l’últim revolt d’aquest sinuós camí s’erigeix majestuosa imponent, altiva, gairebé inassequible... Mô.

Enfilem per la Costa de ses Voltes i ens perdem pels senyorials carrers d’aquesta bellíssima ciutat d’acollida de nombrosos pobles que el llarg dels segles han construït el que avui en podem dir: un paradís en mig de la Mediterrània.