TOT ENFILANT EL PORT DE MÔ

Un relat de: Ocellet de la cueta verda

Ens desperta a trenc d’alba una llunyana i dolça melodia, borinor de bons presagis i seguim la munió humana que ens duu a coberta on contemplar el despertar d’un nou dia esdevé un fet màgic, ancestral, gairebé místic. I és que no es pot arribar a Menorca si no és per mar.

El pràctic alenteix el pas només tombar la Punta de S’Esperó la qual cosa ens permet, encarà més si cal, gaudir de la majestuositat de l’espectacle.

Sinuosos meandres serpentejants ens endinsen lentament dins el port, sota la llum d’un sol acabat de néixer, que tenyeix de rogenc les encalcinades façanes que aixecaren cent pobles temps enllà.

Desfilen davant nostre una rere l’altra: S’Illa de Llatzeret, S‘Illa de Sa Quarantena, S’Illa d’Es Rei ...i a les ribes: esquitxos de cases, antuvi de vells pescadors que de la mar en feren vida i avui refugi de natius i forasters que no busquen sinó la pau i la tranquil·litat que els atorga el port mediterrani.

A la riba dreta, Cales Fonts. Un petit port dins el port, sopluig de pescadors i farcida de restaurants on poder degustar les excel·lències culinàries de l’illa i de petites tavernes esculpides a la roca on, els capvespres, s’hi poden cantar, al compàs d’una guitarra, belles melodies vingudes d’ultramar...

I rere l’últim revolt d’aquest sinuós camí s’erigeix majestuosa imponent, altiva, gairebé inassequible... Mô.

Enfilem per la Costa de ses Voltes i ens perdem pels senyorials carrers d’aquesta bellíssima ciutat d’acollida de nombrosos pobles que el llarg dels segles han construït el que avui en podem dir: un paradís en mig de la Mediterrània.

Comentaris

  • agraïment[Ofensiu]

    Moltes gràcies per els vostres comentaris...Aquest relat és fruit de l'amor incondicional que sento per aquesta terra tan màgica...I és cert el que descric, només entrar en aquest port, tot canvia, entro en un altre món, fins i tot jo em sento canviar...Sóc una catalana perdudament enamorada de Menorca i, no hi puc fer més.

  • Orgull[Ofensiu]

    Com a maonès que som, sent orgull i sa pell se'm posa de gallina quan llegesc relats com aquest, que descriu perfectament es port de Mô a trenc de s'alba.
    Agrair-te, Maribel·la, sa teua aportació a què tothom conegui es port natural més important i llarg d'Europa, i es segon del món.
    Enhorabona!!

  • una bonca descripció d'una illa[Ofensiu]
    joandemataro | 13-06-2014 | Valoració: 10

    realment idíl.lica, d'un port natural preciós i d'una capital marinera i majestuosa on es respira la pau

    felicitats Maribel.la

    salutacions des de l'altra banda del mar
    joan ;-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ocellet de la cueta verda

Ocellet de la cueta verda

8 Relats

16 Comentaris

4632 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc una catalana del Maresme perdudament enamorada de Menorca i de la seva parla, del sol, de la lluna, del mar...

Vaig aprendre no fa pas gaire a escriure la meva llengua amb més o menys correcció, quan calia fer-ho no m'ho van permetre, i d'ençà de l'aleshores l'estimo amb més frissança si cal. M'agrada descobrir paraules i barrejar mots antics en els meus escrits.

He retrovat el plaer d'escriure que vaig deixar oblidat en un calaix junt amb l'adolescència ja fa un bon grapat d'anys. Ara m'hi poso i no trobo el moment de parar.

Sóc una incondicional de la Rodoreda i d'Aloma, de la Colometa...i d'aquesta manera d'escriure que, dient poc, ho diu tot. Després de rellegir Aloma més de quaranta vegades vaig descobrir l'original del 1938...ara el rellegeixo una i altra vegada captivada per la dolçor i la musicalitat del català que va emprar...

-Un desitg: assemblar-m'hi
-Una realitat: no hi ha color ni l'haurà mai
-Un impossible: conèixer-la
-Un somni: llegir-la en veu alta perquè la conegui tothom