POEMA A LA...MORT?

Un relat de: Ocellet de la cueta verda

POEMA A LA ...MORT?
DE PINEDA A S’ALGAR

...I quan el primer sol
escalfi el cor del món,
ja de dalt estant m’ho miraré,
empesa en mil bocins
pel caprici de l’oratge.

I, aleshores, seré roca.
I, aleshores, seré arena i seré mar
i no sent-hi seré jo més que mai.

I adobaré la camamilla
i tintaré de lila els alls salvatges
que retallaren les meves albades
tants estius.

I, despullada ja del cos,
tornaré emoció
i restaré per sempre més
en aquest bocinet de món
a tocar del port de Mô...

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Ocellet de la cueta verda

Ocellet de la cueta verda

8 Relats

16 Comentaris

6369 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc una catalana del Maresme perdudament enamorada de Menorca i de la seva parla, del sol, de la lluna, del mar...

Vaig aprendre no fa pas gaire a escriure la meva llengua amb més o menys correcció, quan calia fer-ho no m'ho van permetre, i d'ençà de l'aleshores l'estimo amb més frissança si cal. M'agrada descobrir paraules i barrejar mots antics en els meus escrits.

He retrovat el plaer d'escriure que vaig deixar oblidat en un calaix junt amb l'adolescència ja fa un bon grapat d'anys. Ara m'hi poso i no trobo el moment de parar.

Sóc una incondicional de la Rodoreda i d'Aloma, de la Colometa...i d'aquesta manera d'escriure que, dient poc, ho diu tot. Després de rellegir Aloma més de quaranta vegades vaig descobrir l'original del 1938...ara el rellegeixo una i altra vegada captivada per la dolçor i la musicalitat del català que va emprar...

-Un desitg: assemblar-m'hi
-Una realitat: no hi ha color ni l'haurà mai
-Un impossible: conèixer-la
-Un somni: llegir-la en veu alta perquè la conegui tothom