Cercador
TORRE DE LA PETITA BERGA (BERGUEDÀ)
Un relat de: Antonio Mora VergésAquest cop només va poder assistir a la sortida la Rosa Planell Grau i per aprofitar les seves fotografies i gaudint al mateix temps d’una bona informació del nostre amic Toni Gol Roca, historiador i poeta dono vida a aquesta crònica.
L’Ajuntament de Berga durant l’estiu fa un guiatge per diferents punts de la nostra ciutat: Ruta de les capelletes, Ruta Medieval que mostren als propis i als forans racons i punts d’interès de la ciutat. Dins aquest marc el dissabte 17 de setembre la Rosa va acompanyar “La caminada Carlina a la Torre de la Petita” i va escoltar les explicacions molt detallades d’en Toni.
Simplement copio l’escrit que acompanyava el fulletó de presentació de la sortida:
La Torre de la Petita era una fortificació de vigilància i defensa construïda per ordre de Charles d’Espagnac- el comte d’Espanya- l’any 1838 en plena dominació carlista durant la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys (1833-1840), una fortificació emmarcada dins del baluard d’artilleria construït a finals del segle XVIII, posteriorment ampliat i visiblement millorat i conegut a partir de la dècada de 1830 com la fortalesa de Maria Luisa Fernanda o fortí de la Petita ( no es pot afirmar amb rotunditat, però és probable que el sobrenom de la Petita sigui degut a que la Infanta Maria Luisa Fernanda era la filla petita del rei Ferran VII i neboda del pretendent carlí al tron, Carles Maria Isidre de Borbó.
La Torre, situada de forma estratègica damunt la serra de la Petita, té un domini visual, extens i ampli sobre els quatre punts cardinals: la seva funció era la de controlar les aproximacions de tropes enemigues, especialment les provinents del nord i de l’est.
L’any 1868 es va desocupar militarment; per altra banda, en un acurat i exhaustiu estudi sobre els orígens i l’evolució històrica del baluard i la Torre de la Petita, l’historiador Martí Picas Salas ens informa de les diverses propostes d’enderrocament de la Torre i de l’incendi que va patir l’any 1869 quan ja s’havia portat a terme la desocupació.
Durant la Darrera Carlinada (1872-1876), concretament l’any 1873 la comandància militar de Berga projectà novament d’enderrocar-la. Les protestes i les fortes pressions de l’aleshores alcalde de Berga, En Ramon Pujol i Thomas i una bona part de la ciutadania berguedana ho impediren.
El castillo de la Sierra de la Petita dominaba las demás defensas. Habían hecho en ellas los carlistas, hacia el este , una plataforma o bateria semicircular...
“Humano enigma ( Pio Baroja)
Vean los pueblos en cada uno de vosotros un libertador. Seamos impertérritos en el combate, generosos en la victoria, i no dudeis nos granjearemos, observando esta conducta el aprecio y admiración de nuestros amigos...
Proclama del Comte d’Espanya als Voluntaris Carlins en la seva toma de possessió com a Comandant o Capità General de l’Exèrcit Carlí de Catalunya a la Vila de Berga el 4 juliol 1838..
L’Ajuntament de Berga durant l’estiu fa un guiatge per diferents punts de la nostra ciutat: Ruta de les capelletes, Ruta Medieval que mostren als propis i als forans racons i punts d’interès de la ciutat. Dins aquest marc el dissabte 17 de setembre la Rosa va acompanyar “La caminada Carlina a la Torre de la Petita” i va escoltar les explicacions molt detallades d’en Toni.
Simplement copio l’escrit que acompanyava el fulletó de presentació de la sortida:
La Torre de la Petita era una fortificació de vigilància i defensa construïda per ordre de Charles d’Espagnac- el comte d’Espanya- l’any 1838 en plena dominació carlista durant la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys (1833-1840), una fortificació emmarcada dins del baluard d’artilleria construït a finals del segle XVIII, posteriorment ampliat i visiblement millorat i conegut a partir de la dècada de 1830 com la fortalesa de Maria Luisa Fernanda o fortí de la Petita ( no es pot afirmar amb rotunditat, però és probable que el sobrenom de la Petita sigui degut a que la Infanta Maria Luisa Fernanda era la filla petita del rei Ferran VII i neboda del pretendent carlí al tron, Carles Maria Isidre de Borbó.
La Torre, situada de forma estratègica damunt la serra de la Petita, té un domini visual, extens i ampli sobre els quatre punts cardinals: la seva funció era la de controlar les aproximacions de tropes enemigues, especialment les provinents del nord i de l’est.
L’any 1868 es va desocupar militarment; per altra banda, en un acurat i exhaustiu estudi sobre els orígens i l’evolució històrica del baluard i la Torre de la Petita, l’historiador Martí Picas Salas ens informa de les diverses propostes d’enderrocament de la Torre i de l’incendi que va patir l’any 1869 quan ja s’havia portat a terme la desocupació.
Durant la Darrera Carlinada (1872-1876), concretament l’any 1873 la comandància militar de Berga projectà novament d’enderrocar-la. Les protestes i les fortes pressions de l’aleshores alcalde de Berga, En Ramon Pujol i Thomas i una bona part de la ciutadania berguedana ho impediren.
El castillo de la Sierra de la Petita dominaba las demás defensas. Habían hecho en ellas los carlistas, hacia el este , una plataforma o bateria semicircular...
“Humano enigma ( Pio Baroja)
Vean los pueblos en cada uno de vosotros un libertador. Seamos impertérritos en el combate, generosos en la victoria, i no dudeis nos granjearemos, observando esta conducta el aprecio y admiración de nuestros amigos...
Proclama del Comte d’Espanya als Voluntaris Carlins en la seva toma de possessió com a Comandant o Capità General de l’Exèrcit Carlí de Catalunya a la Vila de Berga el 4 juliol 1838..
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431898 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ