Tinc un calaix

(Tinc un calaix on guardo tot allò bonic que em passa pel cap, tot allò bonic que pugui llegir en qualsevol lloc, tot allò bonic que em recordi a tu.
En aquest calaix hi tanco els teus sentiments, perquè els sento jo però tots van dirigits a tu i per molt que no els acceptis, són teus igualment.

Tinc un calaix on les frases d'amor més dolces del món es tornen amargues, com el teu oblit. Es tornen aspres i pastoses i arriven a fer mal... Per aixó les tanco.
Sense poder-ho evitar, de tant en tant l'obro, aquest calaix. Ja sigui per afegir més pensaments o per llegir encuriosida tots el que ja hi han.
De vegades, és momentàniament dolç retrobar-te dins meu, sentir que puc pensar en tu lliurement sense que després me'n penedeixi per estar fent-me mal. Tot i així, cada cop són més escasses les temptacions per fer-ho.

No em considero, per això, un cor trencat, sino una ànima empresonada descobrint la llibertat. Enlluernada per la llum del Sol, sóc una criatura que per por i inseguretat a ser lliure torna de tant en tant dins de la gàbia tot i córrer el risc de quedar-hi tancada.

No sóc més que una persona amb un calaix ple de records aspres que defensa amb la seva vida... Per ser seus i només seus, i tot i ser amargs, sobre tu.)

L'únic curiós és que aquest calaix és un document de word!