Tinc tot un cel

i de llum submergida, quina bella serenor fa ombra a les teves paraules.

Sí, només per un sol poema, ja ha pagat la pena viure. Els mots són ànima oculta, realitats emergents dels nostres pensaments.

Sublim, és un adjectiu que es queda curt, en aquest cas.

una abraçada!


gypsy

Si, sí, la primavera és dolça i atia el foc de la vida...
pro tambe es temps d'encostipats, d'alergies, de problemes respiratoris: no tot es el que sembla a primera vista!
Pro si que se que el teu comentari em va ajudar a tornar a escriure i ja he enviat un altre intent de poema que m'han publicat.

Una llepadeta per agrairte l'empenta,
xocolatina

... que tens tot un cel. I tot l'univers també, amb la beutat que espargeixen aquestos veros
i la melodiosa sensació de placidesa que transmeten al lector; a més d'un lèxic força cultivat i traballat. Felicitats!!
M'has fet un comentari molt maco i encoratjador. Crec que la millor escola de poetes la transmet els sentiments, el cor.., però, sobretot, estimant allò que la inspiració et dicta. Gràcies!!

Una abraçada!!
Montse

com a subjecte amb complement circumstancial de companyia... Què importa que no hi hagin milions de bells adjectius... l'important és ajeure's els dos pronoms un al costat de l'altre, sense imperatius... l'important és que no es perdi aquesta "i" copulativa entre tu i jo.
Bon poema!
Una abraçada.

Que bé que existeixis per escriure versos com aquests, nets i clars amb un optimisme encomanadís i una cadència atractiva i serena.

Preciós poema roda!

Gràcies per deixar-me uns versos d'en Miquel Martí i Pol en un poema que vaig escriure. Són sublims i han estat confengits per la eternitat.

Un petó molt fort!

helena

Els anys se'ns amunteguen
i la vida se'ns escola
i ens hem d'armar de paciència contra les adversitats... a mi també m'ha passat però arribarà el dia en que tot ens il.luminarà i caurà pel seu propi pes. I acabarem sent els escollits?

Un brindis d'una gran admiradora... :D
Maria Pilar

tens un lèxic molt ric, i una munió d'idees que sorprèn.

M'agrada quan fas evident que sense aquestes petites GRANS coses:

una mirada, un vers, els lilàs, els ocells...

la nostra vida no tindria aquesta llum que té, de tanta joia viva.

"deixa'm estimar-te com un subjecte, sintàcticament...

amb la innegable funció d'un complement circunstancial de companyia"

Ho trobo SENSACIONAL! de debò!FELICITATS i un petó molt dolç per ser-me, en aquest moment: complement circunstancial de companyia...

bona poètica
bon llenguatge

Tot un seguit de sentiments que admiro i que els saps explicar molt bé, bona mostra ens dones de tants admiradors i admiradores que tens. El fet és que aquests escrits emocionen de veritat. Enhorabona!
És subjectiu el nostre gust, sí. Però si he de triar a mi m'agrada prendre el cafè sense sucre...

Gràcies Roda per aquest cel de llum encegadora, ple de veritats i amistat.
La vida dels astres ens il·luminen els camins de la sinceritat.
.