Cercador


Llista categories

Tinc que fer esforços per no plorar..

Un relat de: ajfuster

Tinc que fer esforços per no plorar,
quant d'aquesta manera te veig sofrir,
tantes coses que no pots gaudir,
i tu assembla que bé ho saps amagar.

Te has fet ferma dins la situació,
i no vols mirar al teu voltant,
te has fet forta i vas endavant
com si tinguessis tot lo millor.

Jo te admiro, sense dubte,
però no es lleuger acceptar,
que no puguis anar a cridar,
tot lo que sofreixes dins tu?.

Lo que més me rebel·la,
es no poder ajudar-te,
per que puguis esglaiar-te,
amb el qui et vol recolzar.

Tens raons mol fortes,
i això fa que siguis així,
tu segueixes el teu camí,
malgrat totes les revoltes.

La teva angoixa es trepitjada,
per la forta determinació,
tot i així, no quedarà cap reco,
per a on surti la llenegada?.

Quan això es produeixi,
m'agradaria estar a prop,
malgrat en costes la mort,
amb tal de poder-te protegir.

Comentaris

Afegir comentari
  • Amor[Ofensiu]
    Lilith | 18-12-2006

    L'amor d'aquell que no pot o no sap vessar el propi dolor en aquell que estima per no embrutar, i l'amor de l'altre, que voldria alleugerir però no pot el dolor congelat en les pupil·les de qui estima. Gràcies per deixar-nos llegir paraules tan plenes.

  • saps...[Ofensiu]
    Ullets | 13-03-2005 | Valoració: 10

    fa uns dies que vull plorar, i no se pas ni com fer-ho... i el teu relat m'ha recordat una miqueta tot allò que jo visc... i m'encantaria que algú, em digues això que tu dius...

    gràcies per humitejar-me els meus ullets, que no recorden com plorar, i que s'amaguen dins seu només per tirar endavant...

    un peto!

l´Autor

Foto de perfil de ajfuster

ajfuster

24 Relats

56 Comentaris

34387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Afegir a preferits
Biografia:
En dic Artur Josep Fuster i Nicolau i vaig naixé l'any 1941 a la Ciutat de Mallorca, avui anomenada Palma. Vaig estudiar lo que els altres volgueren i als setze anys vaig entrar a fer feina de "botones" al Banesto. Al mateix temps, i això per que jo volia, anava per Radio Popular a fer qualque programat, però allà era pecat parlar el català, fins i tot quant una al·lota vengué a dir la poesia de Mossèn Costa i Llobera, El pi de Formentor, els subordinats d'en Fraga ens posaren una multa. Només ens donaren permís per a les Rondaies Mallorquines, manco mal.

L'any 1970, per que també jo vaig voler, vaig començar la carrera de Medicina, i des de 1977 l'estic exercint. Estic esperant la jubilació, mal grat aquí i avui no en té res de "jubilo", mes be de penitència, observant lo que mos envolta i no pareix pas sigui lo que seria mes desitjable.

Si voleu res meu, podeu fer-ho a: ajfuster@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >