Thymus vulgaris.

M'ha agradat molt aquest poema en el seu estil.Trobo que transment molt bé les sensacions de color i olor de la planta.
Continua escrivint, val la pena. Jo no escric més ni comento i llegeixo més per manca de temps. Però no pas pels comentaris dels altres. Que no sabem que són ni que fan, ja que no coneixem pas cap dels seus escrits.

Endavant


Cendra

m'agrada el ritme del poema, amb pauses i respiracions ben col·locades, per flairar aquest aire de farigola punyent.

Una abraçada

Ferran

Ei, amic Joan! veig que domines matèries ben diverses... a més de les que ja et coneixia, aprecio ara els teus coneixements de botànica... i la teva capacitat per a la ironia!
Tot sovint, no cal utilitzar fórmules gaire complicades per transmetre els sentiments, les debilitats, les intencions o la voluntat.
En aquest cas, em sembla que el teu poema, aparentment sense altives pretensions, però amb aroma, color i relleu, ens serveix perfectament: al menys, a mi m'ha ensenyat qiuelcom... i no és la primera vegada que ho fas! Això té un indubtable valor.

Sense més paraules, t'envio una abraçada de les que parla per sí mateixa,
Unaquimera

Entenc perquè escrius aquest relat de botàniques i d'herbes, perquè en cabrioles s'hauria de prendre una til·la o una infusió i no sap la recepta. Ara fa veure que es porta bé, però es un auentic malefactor.

I el poema està molt bé, que ja m'he n'havia olvidat del tema.

Salutacions i gràcies.

ullsblaus1

i bona olor

i amb els mots més adients a la seva senzillesa.
Veig que, amb el teu mestratge, has recuperat el lloc que et correspon. Me'n alegro moltíssim.
Una abraçada.
Nonna_Carme