The Forker: Capítol Segon. S'acava el terror!

Suposo que per a una persona que aband de fer un amy ja la seien davant l'ordinador a picar tecles, els termes informàtics són tan habituals, que m'ha costat veure'ls.
Et volia contestar el cometari que em vas fer sobre la intel·lgència donada o adquirida.
Segurament és que jo vull creure que tots som iguals, segurament, anys de rebuig a l'escola, perquè alguns companys em creien superdotada, m'han acabat fent analitzar quins són els motius que els portaven a pensar això.
En definitiva era que feia els problemes molt més ràpid que ells, però jo sabia que era una pura qüestió d'entrenament, que de la mateixa manera que em van posar tan petita davant un teclat, em van ensenyar els números als dos anys, les operacions als tres i a fer problemes amb elles als quatre, perquè m'agradava.
I molts d'aquests que mai ningú no els diria superdotats, per les seves aficions -penso ara en un que controla totalment el joc de Magic-, tenen una capacitat absolutament sorprenent.
Un altra exemple personal, quan tenia 11 anys em va agafar la dèria dels escacs, no sóc gaire bona jugant, perquè sóc massa impacient, però analitzar partides o fer problemes m'encants. Resulta que vaig veure una exhibició d'una partida a la cega, i vaig decidir que allò també ho faria jo. Alguns companys d'escola -i algun professor- quan ho van veure van quedar asrtorats, un amic deia que era impossible, que ell no podria mai fer una partida sense veure el tauler. M'ho vaig proposar, li vaig explicar com ho feia, i en un parell de setmanes, ja jugavem a classe tots dos sense tauler.
Poteser són exemples molt parcials per justificar el meu punt de vista: la intel·ligència, crec que es pot adquirir com qualsevol altra habilitat.

enhorabona per The Forker! està prou bé, tot i que he trobat un pèl exagerat això de les 600 morts... jeje! És una bona idea això d'agafar paraules de la informàtica i "aplicar-les" a la vida real... PEtons!!